PRESENTACIÓ | MAPA | CERCA | ESTUDIS | CRÈDITS | Contacte 

Als herois de 1811

©Institut d'Estudis Catalans

©Institut d'Estudis Catalans

Altres monuments propers a aquest

Municipi: Tarragona
comarca: Tarragonès
Situació: Rambla Nova amb el carrer de Canyelles
Tipus: Escultura
Autor: Julio Antonio 

Commemoració:
Col·lectiu anònim
Esdeveniment local

Inauguració: 1931

Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 450 x 180 x 150 cm

Inscripció: TARRAGONA / ALS HEROIS / DE 1811

Descripció: Sobre un pedestal auster tres sòbries figures nues representen Tarragona, dreta, serena i eternament jove, sostenint pels braços un fill seu mort a la manera dels antics davallaments i pietats de la iconografia cristiana. Al terra un tercer jove agonitzant, es recolza als peus de la matrona.

Comentari: El monument està dedicat als tarragonins que lluitaren contra les tropes napoleòniques en un setge que acabà el 28 de juny de 1811 amb un assalt on varen ser assassinades cinc mil persones, la meitat de la població de la ciutat, que no recuperà del nombre d’habitants de 1808 fins el 1840. El grup es considera una de les obres més importants i característiques de Julio Antonio. El jove mort en braços de la mare recorda un dels esclaus de Miquel Àngel al mausoleu del papa Juli II. Una col·lecta iniciada el 1889 donà 11.000 pessetes, que els dipositaris cediren a l’Ajuntament de Tarragona el 1909 per tal que afegís altres 25.000, a les quals calia sumar 25.000 més que es demanaren al govern espanyol, que les denegà malgrat estar-se celebrant el centenari de la Guerra del Francès o de la Independència. El 1910 s’inaugurà el pedestal amb la dedicatòria. En concurs restringit havia guanyat el projecte de Julio Antonio, que arribà a ser fos el 1917 i completat el 1922, quan fou exposat al Museu d’Art Modern de Madrid, quan ja l’autor havia mort sense veure col·locada la seva obra, que havia patit ajornaments per manca de diners. La premsa reaccionària de Tarragona desencadenà una polèmica contra els nusos, oposant-se a la col·locació pública de l’obra, que també era criticada per la manca d’elements de significació guerrera. El 1923 una comissió de clergues, nomenada per l’arquebisbe Vidal i Barraquer tatxà l’obra de contrària a la moralitat pública. Començà a ser coneguda popularment com «els despullats». S’instal·là al vestíbul de l’Ajuntament i calgué esperar el 24 de setembre de 1931, ja proclamada la República, per a col·locar-la al seu emplaçament actual, on romangué durant el franquisme amb la dedicatòria castellanitzada i el 1919 tornada al català.


Font: FERRÉ, Montserrat; GISBERT, Joan. «Monument als Herois de 1811. El rerefons econòmic i social». Julio Antonio, escultor (1899-1919). Actes del Col·loqui. Tarragona 1999.
GISBERT I CANES, Joan. Tarragona: escultures, làpides i fonts. Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat. Arola, Tarragona 2003.

 

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oahistoric@iec.cat - Informació legal