A Roger de Llúria

©Institut d'Estudis Catalans ©Institut d'Estudis Catalans ©Institut d'Estudis Catalans ©Institut d'Estudis Catalans ©Institut d'Estudis Catalans ©Institut d'Estudis Catalans Altres monuments propers a aquest

Municipi: Tarragona comarca: Tarragonès Situació: Rambla Nova Tipus: Escultura Autor: Fèlix Ferrer i Galceran  Ramon Salas i Ricomà  Commemoració: Personalitat d'àmbit català Inauguració: 1889 Materials: Bronze, pedra Dimensions: 1050 x 600 x 600 cm (total); 450 cm (escultura) Inscripció: A la part davantera: TARRAGONA / A / ROGER DE LAURIA A la part posterior: MDCCCLXXXIX Al relleu de la dreta: ABORDADO POR GUILLERMO CARNER LE SALE AL ENCUENTRO Y LE TRAVIESA DE UN GOLPE DE AZONA 1285 Al relleu de l’esquerra: SI ENTRE ESTOS HAY ALGUNO MÁS VALEROSO QUE YO ESE DIRIJA LAS ESCUADRAS Y SALVE EL ESTADO DE SUS ENEMIGOS 1280 Descripció: Representa a l’almirall del rei Pere el Gran amb cota de malla i casc, sense barba. Amb la mà dreta aixeca el bastó de comandament i amb l’esquerra assenyala el terra amb gest de domini. Al pit porta un lleó rampant com a signe de força i valor. La capa li arriba al peu, on hi ha una cadena trencada. La gran estàtua descansa damunt un pedestal esglaonat encara més alt que l’escultura i dividit en dos cossos. Està ornamentat amb els escuts de Tarragona i dels Llúria, tots dos amb dues ancores creuades. A cada costat del primer pedestal té relleus en bronze (150 x 70 cm) amb escenes de la vida de Roger de Llúria als dos costats. En un apareix Roger de Llúria en una batalla naval al moment de l’abordatge i en l’altre l’almirall, dret i amb gest declamatori, informa de la victòria al rei, que l’escolta assegut i amb gran atenció, tots dos acompanyats de seguici. El segon pedestal, sota l’escultura, té quatre columnes encastades a cada angle. Una barana de ferro, robusta i artística, s’aixeca darrera, al balcó del Mediterrani. Comentari: Es tracta del monument commemoratiu de més impacte urbà i el més característic de la ciutat. La figura resulta massa allunyada de la vista dels ciutadans però el conjunt és grandiós. Va ser pensada per a coronar la Rambla Nova, aleshores Rambla de Sant Joan, al balcó del Mediterrani. L’escultura va ser exhibida a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Roger di Laura o de Lauria (Scalatea 1250-València 1305) era calabrès i estigué des de jove al servei del rei Pere II de Catalunya i III d’Aragó, comandà l’estol del rei en la guerra per la possessió de Sicília contra els Anjou i vencé a l’esquadra francesa a la decisiva batalla de Formigues en 1285, aturant la invasió de Catalunya. Segons el cronista Bernat Desclot, Roger de Llúria arribà a dir que ni els peixos podrien aixecar la cua a la Mediterrània si no portaven les quatre barres de l’escut del rei d’Aragó. Les despulles de Roger de Llúria reposen als peus de la tomba de Pere el Gran al monestir de Santes Creus. L’estàtua és un homenatge, dins la idealització heroica del romanticisme tardà, a l’expansió mediterrània de Catalunya entre els segles XIII i XIV, una rememoració patriòtica per part d’una ciutat que aspirava a ser un centre portuari important. Generà polèmica si la estàtua havia d’estar encarada al mar o no, però hauria donat l’esquena als vianants de la Rambla Nova i es decidí la disposició actual. L’escultor Fèlix Ferrer i Galceran, va ser becat per la Diputació de Tarragona a Roma per ampliar estudis i l’estàtua és el resultat del seu pensionat. La començà el 1883, va ser fosa a Itàlia i portada per mar a Tarragona. La Diputació de Tarragona hi contribuí amb 25.000 pessetes a la fosa i l’Ajuntament amb 21.900 per al pedestal. Quan arribà no quedaven diners per a pagar el transport, que va ser sufragat per dos diputats que renunciaren al seu de dos mesos. Erigida el 1889, fou restaurada el 1985 i el 1989, any del centenari, s’hi aixecà una bastida per tal que els visitants la poguessin contemplar de ben a prop. El monument és punt de reunió de manifestacions políticosocials i concentracions amb motiu de victòries esportives. Font: MORANT I CLANXET, Jordi. L’estàtua de Roger de Llúria a Tarragona. Vicissituds d’un monument. El centenari (1889-1989): síntesi històrica. Autoritat Portuària de Tarragona, Tarragona 2001. GISBERT I CANES, Joan. Tarragona: escultures, làpides i fonts. Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat. Arola, Tarragona 2003.