|
©Institut d'Estudis Catalans |
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Tarragona
comarca: Tarragonès
Situació: Passeig Arqueològic
Tipus: Escultura
|
| Personalitat estrangera reconeguda internacionalment |
|
Inauguració: 1936
Materials: Bronze
Dimensions: 327 cm (217 cm l'escultura)
Inscripció: ITALIA RESPUBLICA / SIGNUM HOC / IMP. AUGUSTI CAESARIS / NOBILI TARRACONENSIUM CIVITATI / DONO DEDIT / QUO LAUDEM INCLYTI PRINCIPIS / ET MEMORIAS ROMANI NOMINIS / UTRIQUI COMMUNES / GRATAE CIVIUM VOLUNTATI / CONSIGNARENT / RAPHAELE GUARIGLIA / APUD HISPANICAM RESPUBLICAM / ITALIAE REGIS ORATORE / A. MCMXXXIV
Descripció: Còpia de l’estàtua d’August de Prima Porta. Vestit com a general de l’exèrcit amb la cuirassa decorada amb relleus, amb el bastó consular a una mà i l’altra senyalant l’horitzó. Els relleus mostren al rei dels parts, l’àliga de la legió i els seus estendards, esdeveniment que consolidava un imperi aparentment universal. També hi ha al·lusions a altres pobles de la Gàl·lia i d’Hispània sotmesos per Roma. Hi són representats Diana i Apol·lo, a sobre dels quals hi ha el Sol i la Lluna, divinitats també. Amb la representació de la victòria a la seva cuirassa, el princeps apareix com el defensor de la voluntat divina i el garant de l’ordre. El fet d’anar descalç és una reminiscència de les imatges dels déus, amb els quals August es volia identificar.
Comentari: Mussolini el 1934 va regalar estàtues d’August, el primer emperador, a les ciutats que havien estat fundades per ell i, encara que Tàrraco no havia estat fundada per August, li degué la seva grandesa com a capital de la gran província de la Tarraconense i l’ambaixador italià la va oferir a la ciutat. Fosa a Roma, l’estàtua arribà al port de Tarragona l’agost de 1934 i va ser traslladada al Passeig Arqueològic però no col·locada. La revolta del sis d’octubre de 1934 va comportar la destitució de l’alcalde d’ERC, Pere Lloret i a continuació la guerra de la Itàlia feixista per conquerir Abissínia tendí a accentuar l’antifeixisme i l’hostilitat de les esquerres envers l’estàtua, mentre alguns reivindicaven l’estàtua com a emblema del passat romà de la ciutat. El triomf del Front d’Esquerres el febrer de 1936 comportà el restabliment de l’alcalde Lloret i de l’anterior majoria municipal i l’estàtua va ser col·locada sense cap acte protocol·lari el 10 d’abril d’aquell any. Amb l’esclat de la guerra civil l’estàtua va ser retirada mentre la ciutat patia 144 atacs aeris italians i alemanys. El juliol de 1939, el comte Ciano, ministre italià d’afers exteriors i gendre de Mussolini, visità Catalunya i l’estàtua d’August va ser col·locada en la seva presència al mig d’un típic cerimonial feixista.
Font: GISBERT I CANES, Joan. Tarragona: escultures, làpides i fonts. Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat. Arola, Tarragona 2003.
|
