|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Girona
comarca: Gironès
Situació: Plaça de la Independència
Tipus: Escultura
Autor:
Antoni Parera i Saurina
|
| Esdeveniment local i espanyol |
|
Inauguració: 1894
Materials: Pedra, bronze
Dimensions: 1000 cm
Inscripció: A la part davantera: A / LOS DEFENSORES / DE GERONA / EN / 1808 Y 1809
A la part posterior: A LA / IMMORTAL GERONA / SU HIJO / FERNANDO PUIG Y GIBERT / 1894
Descripció: Segons la creença popular, el monument representa al brigadier Mariano Álvarez de Castro, cap de la defensa davant els francesos durant els setges de Girona en temps de la guerra contra l’ocupant napoleònic. El cap militar assenyala l’enemic. Als seus peus, un soldat mort amb una bandera. Al seu costat un paisà amb barretina i un trabuc representant la participació dels paisans (el Sometent) en la defensa. La inscripció es troba al pedestal, que és de grans mides segons les pautes de l’època.
Comentari: Antoni Parera, que seria després un escultor important del modernisme, havia modelat aquest monument durant la seva estada a Roma, becat per l’Ajuntament de Saragossa, i, per tant, el cap militar representat era Palafox i no Álvarez de Castro. Però Saragossa no volgué l’obra. Parera el presentà a una exposició nacional de belles arts i guanyà la segona medalla. L’industrial i financer Ferran Puig la va comprar per donar-la a la ciutat de Girona, on l’obra arribà quan Ferran Puig acabava de deixar de ser senador per Girona (ho era des del 1881) per a passar a ser senador vitalici. Dels tres setges de Girona, els dos primers foren breus, tingueren lloc el 1808 i rebutjaren les tropes napoleòniques, però el tercer, que durà del sis de maig de 1809 a l’onze de desembre del mateix any, representà una defensa sense esdevenidor, amb Figueres i Barcelona en mans dels francesos i havent de fer front a unes tropes enemigues composades per 18.000 homes. Els 8.743 habitants que tenia la ciutat abans dels setges restaren reduïts a 4.600. Dels 5.723 combatents defensors, en sobrevisqueren només 2.008. El títol d’Inmortal Gerona li costà a la ciutat la mort de la meitat dels seus habitants i dels seus defensors. A més, 242 cases foren destruïdes completament i 45, parcialment. La capitulació arribà gràcies a què havia caigut malalt Álvarez de Castro, que moriria presoner a Figueres. L’administració francesa procurà ser eficaç i féu obres importants, però no aconseguí guanyar-se la població que continuà veient l’ocupació com un fet provisional. El 1910 Prudenci Bertrana i Diego Ruiz consideraren que Álvarez de Castro era un desequilibrat mental amb gran escàndol de l’opinió d’ordre. Aquella defensa numantina, exaltada pel nacionalisme espanyol i recordada cada any per la guarnició local amb desfilades i cerimònies al peu del monument, no es veu igual avui amb el turisme i la Unió Europea, però durant molt temps arribà a formar part de la memòria local, en benefici de les dretes i amb dificultats per ser assimilada pel catalanisme d’esquerra. El diari del règim franquista a Girona es digué Los Sitios.
Font:
Art al Carrer. Ajuntament de Girona. Recurs d'Internet.
BORRELL I SABATER, Miquel. Les terres gironines. Escultures a la via pública. Diputació de Girona, 2006.
FABRE, Jaume. Guia d’escultures al carrer (itineraris a peu i en cotxe). Ajuntament de Girona, Girona 1991.
|
