|
©Institut d'Estudis Catalans |
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Plaça de Puig i Cadafalch
Tipus: Estructura Arquitectònica
Autor:
Josep Puig i Cadafalch
Josep Miquel Rosselló
Manuel Sangenís
Inauguració: 2011
Materials: Pedra Dimensions: 1870 x 114 cm (cada columna)
Inscripció: MONUMENT NACIONAL D'HOMENATGE ALS HOMES I DONES PATRIOTES CATALANS DE TOTS ELS TEMPS
RESTITUCIÓ, COM A ACTE DE JUSTÍCIA HISTÒRICA, DE LES QUATRE COLUMNES ENDERROCADES / PER LA DICTADURA L'ANY 1928 PEL SEU CARÀCTER DE SÍMBOL DE CATALUNYA
1919-2010
PARLAMENT DE CATALUNYA - AJUNTAMENT DE BARCELONA / XARXA D'ENTITATS CÍVIQUES I CULTURALS DELS PAÏSOS CATALANS PELS DRETS I LES LLIBERTATS NACIONALS
Descripció: Quatre columnes jòniques sense estries situades al replà de la font màgica de Montjuïc. L’obra original era de Josep Puig i Cadafalch i la restitució anà a càrrec de Manuel Sangenís i Josep Miquel Roselló.
Comentari: Aquestes columnes formaven part del projecte d’urbanització de Montjuïc, elaborat per Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador i polític, dirigent de la Lliga Regionalista, diputat provincial i president de la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1923. Simbolitzant les arrels clàssiques de Catalunya en ple noucentisme, les columnes havien de estar coronades per sengles victòries alades, que al final es descartaren. La urbanització de Montjuïc es feia de cara a una exposició d’indústries elèctriques, decidida el 1914 i projectada el 1915 per al 1917, però la Gran Guerra ajornà el projecte, que trobà el suport polític de Francesc Cambó i de Pich i Pon, un regionalista i l’altre lerrouxista, però units per les seves vinculacions a l’electrificació amb capital estranger. Les quatre columnes, que anaven més enllà d’un símbol de Catalunya, s’aixecaren el 1919 i el 1923, als dos pavellons bessons al seu costat, també obra de Puig i Cadafalch, es celebrà l’exposició del moble i la decoració, antecedent de la Exposició Internacional de 1929. Puig i Cadafalch no sols perdé la presidència d ela Mancomunitat, que va ser liquidada el 1925, sinó totes les obres públiques que havia anat projectant. Les quatre columnes foren enderrocades el 1928 amb el pretext de fer la font lluminosa al seu lloc. A partir de 1992 s’aixecaren veus reclamant la restitució de les quatre columnes, però la restauració hagué d’esperar gairebé deu anys, amb una tensió subjacent entre les autoritats municipals i les entitats catalanistes que reclamaven la restitució.
Font:
Art Públic de Barcelona. Recurs d'Internet.
|