|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Plaça d’Adrià
Tipus: Escultura
Autor:
Pep Admetlla
|
| Personalitat d'àmbit català |
|
Inauguració: 2003
Materials: Acer inoxidable
Dimensions: 200 x 200 x 200 cm
Inscripció: DIE RAUM / Catalunya / desitja, / anhela, / confia / avui / abraçar / estretament / tots els / germans / d'Espanya / dintre / un estat / basat en / llibertat
Barcelona a Manuel Carrasco i Formiguera / Barcelona 1890 - Burgos 1938 / Manuel Carrasco i Formiguera
Maig 1931 / Pep Admella / Escultor, 2003
Descripció: Es tracta d’un cub de l’alçada d’una persona, que es troba col·locat amb una lleugera inclinació. El cub, té dos forats. Al terra, de pedra artificial, es troben gravats uns mots de Carrasco i Formiguera.
Comentari: Poques figures representen millor la tragèdia de la guerra civil que la de Manuel Carrasco i Formiguera, un dels fundadors del primer nucli democratacristià català: Unió Democràtica de Catalunya, partit fundat el 1931. Nacionalista català, republicà i catòlic, fou conseller del primer govern de Francesc Macià i diputat a les Corts Constituents de la República, on s’oposà sense resultat a la legislació anticlerical i a la reducció de l’abast de l’Estatut de Catalunya. Quan esclatà la guerra civil, UDC es mantingué lleial a la Generalitat republicana malgrat la persecució religiosa, i Manuel Carrasco i Formiguera, l’estiu de 1936, estigué a les ordres del conseller de finances Josep Tarradellas. Però Carrasco fou amenaçat des de la premsa anarquista i des del Diari de Catalunya, pertanyent a Estat Català, per oposar-se a la confiscació dels comptes corrents particulars dels propietaris de les empreses col·lectivitzades, és a dir dels fons que no pertanyien la funcionament d’aquestes empreses. Ni Companys ni Tarradellas es veieren amb força per a protegir-lo i li facilitaren el seu pas al País Basc, on ell va voler ser enviat. El vaixell en què viatjaven a Bilbao, ell i la seva família, fou abordat per un vaixell de guerra del bàndol nacional. Fet presoner, Carrasco i Formiguera fou afusellat a Burgos el 9 d’abril de 1938. S’havia hagut d’exiliar de Catalunya per catòlic i va ser afusellat per Franco per catalanista i republicà. El reportatge històric de TV3, Sumaríssim 477, dirigit per Dolors Genovès, divulgà extraordinàriament el cas l’any 1994, però hagué de fer front a les demandes judicials dels descendents del falangista Carles Trias i Bertran, amb el suport de Josep Benet, polític que dirigia el Centre d’Història Contemporània de Catalunya. L’afer tingué una rellevància extraordinària perquè estava en joc la llibertat de l’investigador davant dels descendents dels franquistes i la ratificació o no dels tabús que continuaven pesant damunt un passat conflictiu, en parlar del qual no s’acceptava l’aparició dels noms propis. A Barcelona els tribunals donaren la raó als demandants contra TV3, però el Tribunal Suprem, el 17 de març de 1998, va sentenciar a favor de TV3 i de Dolors Genovès, considerant que no s’havia difamat als falangistes catalans que feren de testimonis del consell de guerra contra Carrasco i Formiguera. La sentència constituí un precedent favorable a la llibertat de recerca, interpretació i divulgació de la temàtica, però la intimidació havia estat gran. No fou fins l’any 2001 que el partit de Carrasco i Formiguera demanà a l’Ajuntament un monument a Carrasco i Formiguera, una proposta d’UDC, que tothom sabia que seria acceptada per unanimitat en el consistori. S’aixecà a la mateixa plaça Adrià, on , poc després de l’afusellament de Carrasco i Formiguera, va ser posada la primera pedra d’un monument a la seva memòria l’agost del mateix ’any 1938 pel conseller de Governació, Antoni M. Sbert.
Font: DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
