|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Gran Via de les Corts Catalanes amb la Rambla de Catalunya
Tipus: Escultura
Autor:
Margarita Andreu i Solsona
|
| Esdeveniment local i espanyol |
|
Inauguració: 2003
Materials: Acer inoxidable
Dimensions: 1000 x 350 x 220 cm
Inscripció: A LES PERSONES MORTES / EN ELS BOMBARDEJOS FEIXISTES (1937-1939) / DE LA GUERRA CIVIL A BARCELONA / I A TOTS ELS POBLES / VÍCTIMES D'ALTRES GUERRES
A LAS PERSONAS MUERTAS / EN LOS BOMBARDEOS FASCISTAS (1937-1939) / DE LA GUERRA CIVIL EN BARCELONA / Y A TODOS LOS PUEBLOS / VÍCTIMAS DE OTRAS GUERRAS
AUX PERSONES MORTES / SOUS LES BOMBARDEMENTS FASCISTES (1937-1939) / DE LA GUERRE CIVLE À BARCELONE / ET À TOUS LES PEUPLES / VICTIMES D'AUTRES GUERRES
IN MEMORY OF THE PEOPLE WHO DIED / DURING THE FASCIST BOMBING (1937-1939) / OF BARCELONA IN THE CIVIL WAR / AND OF ALL THE VICTIMS OF OTHER WARS
BARCELONA, ABRIL 2003 / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Descripció: Estructura abstracta que crea un espai intern i es compon de vuit barres d‘acer inoxidable inclinades amb una alçada de deu metres, que no evoca per a res el tema del monument, atès que l’obra estava feta sense pensar la intenció de qui l’escollí per a rememorar víctimes de bombardeigs. L’autora l’havia denominat Encaix.
Comentari: El 1988 Josep Benet va demanar a la regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany que es fes un monument a les víctimes dels bombardeigs que patí Barcelona durant la guerra civil per part d’avions italians, alemanys i franquistes procedents de Mallorca, causant més de mil morts a la ciutat i cinc mil a tot Catalunya. La guerra civil espanyola va ser la primera, durant la qual la població civil patí bombardeigs indiscriminats per a terroritzar la rereguarda. Benet volia que al monument constés l’elogi del coratge del poble de Barcelona per part de Churchill durant al segona guerra mundial. Winston Churchill va dir quan Londres era bombardejat per l’aviació alemanya i Anglaterra estava sola: «No vull menystenir la severitat del càstig que ens cau al damunt, però confio que els nostres conciutadans seran capaços de resistir, com ho va fer el valent poble de Barcelona». Anys després, la regidora de drets civils es feu ressò de la proposta i una agrupació cívica denominada «Recuperem la memòria, treballem per la pau» juntament amb una comissió estigueren buscant l’indret i l’escultura escaients. Cinc anys després era inaugurada a prop del lloc on tingué lloc l’explosió d’un camió carregat de trilita, a les dues de la tarda del 17 de març de 1938, tocat per una bomba d’un avió italià, provocant una devastació enorme al costat de la cruïlla de la Gran Via i el carrer de Balmes. Al peu del monument es va posar una urna amb els noms de les víctimes que són conegudes i que s’acosten al miler. Durant els dies següents a la inauguració algunes persones s’hi van apropar per posar-hi rams de flors. Però el monument passa completament desapercebut i és ignorat pels vianants.
Font: DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
