Les Glòries Catalanes

© Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. © Wikimedia Commons. Autor: Herodotptlomeu. Altres monuments propers a aquest

Municipi: Barcelona comarca: Barcelonès Situació: Plaça de les Glòries Catalanes [RETIRAT PER OBRES] Tipus: Estructura Arquitectònica Autor: Andreu Arriola  Commemoració: Altres Inauguració: 1992 Materials: Pedra Dimensions: 500 x 300 x 57 cm Descripció: La reforma olímpica de la plaça de les Glòries Catalanes féu que entre les vies de circulació quedés un espai enjardinat, que es va tancar amb una reixa. Al voltant d’aquesta reixa es van posar 12 plaques de basalt negre amb sengles textos que rememoren les glòries catalanes. La tria dels temes i els autors i textos que els havien d’il·lustrar anà a càrrec del regidor de Cultura de l'època, Joan Fuster Sobrepere, historiador de professió, i Sebastià Riera, director de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Els temes i autors triats van ser: El mas i la terra (Jaume Vicens Vives), La pau i la treva de Déu (Ramon d'Abadal), El dret català (Ferran Soldevila), L'art romànic (Josep Puig i Cadafalch), El llibre del Consolat de Mar (Antoni de Capmany), L'arquitectura gòtica (Antoni Rovira i Virgili), La industrialització (Carles Pi Sunyer), La Renaixença (Jordi Rubió), L'aportació catalana a la ciència i a la tècnica (Narcís Monturiol), El modernisme (Alexandre Cirici Pellicer), La lluita per la llibertat i la justícia (Rafael Campalans) i El restabliment de l'autogovern, extret de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Comentari: Es tracta d’una antologia de textos per a il·lustrar altres tantes glòries catalanes, que componen un conjunt epigràfic d’interès didàctic i de contingut molt equilibrat. El conjunt va ser finançat per HOLSA, el Holding Olímpic que es féu càrrec de les obres dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona. En un espai tan maltractat per l’urbanisme com aquest, es va voler dignificar una plaça, que Ildefons Cerdà havia pensat com a centre de la nova ciutat i que no ho ha estat mai ni porta camí de ser-ho. Unes noves obres han desmantellat l’espai i de moment les plaques no estan ubicades enlloc. Font: DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.