|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Avinguda de l'Estadi (accés al Palau Nacional)
Tipus: Escultura
Autor:
Auguste Puttemans
|
| Personalitat catalana reconeguda internacionalment |
|
Inauguració: 1990
Materials: Bronze
Dimensions: 779 x 92 x 80 cm
Inscripció: A / FRANCESC FERRER I GUÀRDIA / FUNDADOR DE L'ESCOLA MODERNA / (1859-1909)
BARCELONA REPARA AMB / AQUEST MONUMENT MOLTS / ANYS D'OBLIT I D'IGNORÀNCIA / D'UN HOME QUE VA MORIR / PER DEFENSAR LA JUSTÍCIA / SOCIAL, LA FRATERNITAT I LA / TOLERÀNCIA / AJUNTAMENT DE BARCELONA / FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA / 13 d'octubre de 1990
Descripció: Un nu masculí atlètic, en tensió i de puntetes, alça amb les dues mans la torxa de la llibertat, que algú pot interpretar erròniament com la torxa olímpica en trobar-se en la ruta vers l’Estadi Olímpic. L'obra és una còpia de Robert Ghysels de l'original esculpit l'any 1911 per Auguste Puttemans. Aquesta mostra expressionista d’art deco contrasta amb les figures mediterranistes de Barcelona amb un missatge similiar i que sol consistir en una figura femenina amb la torxa, com ara el monument a Francesc Layret i el soldat nu del monument als voluntaris catalans a la França de la Gran Guerra.
Comentari: Es tracta d’una còpia del monument erigit a Ferrer i Guàrdia a Brusel·les el 1911 després de la protesta internacional contra el seu afusellament el 13 d’octubre de 1909 a Montjuïc, condemnat per un tribunal militar sota l’acusació d’haver estat el promotor de la Setmana Tràgica, revolta durant la qual van ser cremats molts convents, esglésies i escoles religioses a Barcelona. Les esquerres consideraren que havia estat un boc expiatori i que la condemna havia estat una represàlia per haver fundat l’Escola Moderna. En aquesta es donava una educació racionalista, que volia dir atea a més de ser activa i mixta l’educació allí impartida. L’Escola Moderna, que no participava en la catalanització de l’educació, tenia una gran influència, fins i tot després de quedar clausurada el 1907, malgrat que no s’havia pogut provar la complicitat de Ferrer i Guàrdia en el regicidi frustrat el dia del casament del rei Alfons XIII, obra d’un empleat de Ferrer, l’anarquista Mateu Morral. La campanya internacional contra l’execució de Ferrer i Guàrdia provocà la caiguda del Govern conservador d’Antonio Maura.
Un testimoni d’aquella campanya va ser el monument aixecat a Ferrer a Brusel·les, a instàncies dels lliurepensadors francmaçons, alhora que era exaltat arreu també pels anarquistes. El 1931 l’Ajuntament de Barcelona decidí aixecar un monument a Ferrer i Guàrdia però no passà de posar la primera pedra el 27 de juliol de 1934 a les Cases Barates que s’havien dit d’Eduardo Aunós i ara es deien de Ferrer i Guàrdia. La Fundació Ferrer i Guàrdia, fundada el 1987 per francmaçons i amb un ideari laïcista i lliurepensador, impulsà la proposta d’aixecar un monument al personatge. No va comptar inicialment amb una bona acollida dels regidors de CiU i del PP a l’Ajuntament, però Josep M. Ainaud, en nom de CiU, acceptà la col·locació d’una còpia del monument de Brusel·les a la muntanya de Montjuïc, on havia estat afusellat el personatge feia vuitanta anys. Amb periodicitat regular el monument rep l’homenatge de diversos col·lectius igual que la tomba de Ferrer. Cada 13 d’octubre se celebra una ofrena floral en aquest monument i l’any 2016 hi participaren 30 entitats.
Font: DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
