|
©Institut d'Estudis Catalans |
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Plaça del Fossar de les Moreres
Tipus: Conjunt
Autor:
Carme Fiol
David Viaplana
Albert Viaplana i Vea
|
| Esdeveniment local i català |
|
Inauguració: 1989
Materials: Granit, maó, ferro
Dimensions: 174 x 3800 x 2500 cm
Inscripció: A l’interior del muret de granit: AL FOSSAR DE LES MORERES NO S'HI ENTERRA CAP TRAÏDOR. FINS PERDENT NOSTRES BANDERES SERÀ L'URNA DE L'HONOR. ALS MÀRTIRS DE 1714
Al peveter: Als / morts / en / defensa / les / llibertats / i / constitucions / de / Catalunya / en / el / setge / de / Barcelona / (1713 - 1714) [A continuació les traduccions espanyola, anglesa i francesa]
Descripció: La nova plaça del Fossar de les Moreres, inaugurada la vigília de l’Onze de Setembre de 1989, té un petit mur entre el seu espai i el carrer que es troba al costat de la basílica de Santa Maria del Mar. En aquest muret hi ha escrit, sobre granit vermell, la famosa quarteta del poema de Frederic Soler, Pitarra. El paviment que hi ha al davant del mur és de maó vermell, símbol de la sang vessada i la seva suau inclinació vers el centre insinua una fossa. Unes moreres completen la simbologia. El 1997 es restauraren els murs de les cases de l’entorn. El 2001 s’aixecà el peveter vermell al centre del muret, és corbat i amb una flama perpètua al seu punt superior, flama que només és visible de nit. Al peu del peveter, a l’alçada dels ulls dels vianants, hi ha l’explicació del monument i un recipient on els components del Memorial 1714 canvien el ram de flors setmanalment.
Comentari: En aquesta plaça hi havia el cementiri de la parròquia de Santa Maria del Mar, on, segons la tradició, van ser enterrats els defensors de Barcelona morts durant el setge de les tropes franceses i espanyoles al servei de Felip V, que abolí les institucions públiques i de govern del país i hi imposà l’absolutisme per dret de conquesta. En desaparèixer els cementiris dins de les muralles per a traslladar-los fora per raons de salut pública, l’espai fou llogat a diversos magatzems de planta baixa i a parades adossades als murs de la basílica, mentre es conservava el pas elevat que creuava la plaça i havia comunicat l’antic palau del capità general i Santa Maria del Mar.
El 1913 uns joves obrers del Clot, de l’agrupació catalanista «Els Néts dels Almogàvers» (títol d’una cançó de Clavé) clavaren a un mur de la plaça una taula de fusta amb la quarteta de Pitarra, que devien haver sentit, com altres poesies patriòtiques, a les vetllades literàries que precedien l’Onze de Setembre. Dos anys després l’Ajuntament la substituí per una làpida de bronze, que desapareixeria el 1939. Els versos de Frederic Soler expliquen la història d’un fosser, mestre Jordi, que està enterrant els cossos de combatents morts en la defensa de Barcelona, ajudat pel seu nét, quan els porten el cos del fill de l’ancià i pare del nen, amb uniforme de l’exèrcit borbònic dels assetjadors. Aleshores es neguen a enterrar-lo per traïdor, pronunciant la quarteta que presideix ara l’espai de memòria.
Durant la República es consolidà la commemoració al Fossar de les Moreres el dia abans de l’Onze de Setembre. L’any 1932 es demanà que es monumentalitzés aquell espai. Al matí de l’Onze de Setembre de 1977 tingué lloc aquí la concentració dels nacionalistes independentistes amb banderes estelades. Hi parlaren Fèlix Cucurull i Jordi Carbonell amb l’adhesió del senador Xirinacs. Des d’aleshores ha estat el lloc de concentració dels independentistes en lloc de la commemoració oficial en el monument de Casanova cada Onze de Setembre.
El Fossar de les Moreres era un lloc molt degradat i es decidí l’enderroc de les parades i magatzems juntament amb el pas elevat. Foren presentats, discutits i rebutjats diversos projectes. El 2001, malgrat l’oposició dels veïns i de l’arquitecta Carme Fiol, autora de les obres definitives, es decidí aixecar el peveter amb la flama a la manera d’un monument al soldat desconegut. És obra d’Albert Viaplana i David Viaplana. Era evident que mancava una explicació prou evident del significat del lloc de memòria i així s’aconseguí. Els vianants i els turistes se senten atrets per les flors naturals del recipient del peveter i llegeixen la dedicatòria.
Lamentablement el muret s’utilitza com a banc per a seure. Això comporta una manca de respecte per inconsciència dels vianants i visitants. S’hauria d’haver previst posar-hi quelcom a damunt per a impedir aquest acte. Igual que el monument a Rafael Casanova, el Fossar de les Moreres presenta l’arquetipus dels llocs de memòria atès que recorda un fet esdevingut allà mateix, aplega periòdicament concentracions de sentit polític, conté un monument i, a més, un grup de voluntaris (el Memorial 1714) renova les flors que el mantenen viu com a espai de rememoració i reivindicació.
Font: BALCELLS, Albert. Llocs de memòria dels catalans. Proa, Barcelona 2008.
MICHONNEAU, Stéphane. Barcelona, memòria i identitat: monuments, commemoracions i mites. Eumo, Vic 2002.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
