|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Fossar de la Pedrera (Montjuïc)
Tipus: Altres
Autor:
Beth Galí i Camprubí
Pere Casajoana i Salvi
Màrius Quintana Creus
Inauguració: 1985
Materials: Diversos
Inscripció: EN AQUEST / FOSSAR DE LA / PEDRERA / REPOSEN ELS / QUI FOREN / AFUSELLATS / EN EL CAMP / DE LA BÓTA I / ALTRES INDRETS / PER LES FORCES / FEIXISTES DES / DE L'ANY 1939. / DE MOLTS D'ELLS / NO EN SABREM / MAI EL NOM / PERÒ EL NOSTRE / HOMENATGE ÉS / PER A TOTS.
ANTIGA FOSSA / COMUNA ON FINS / L'ANY 1979 FO- / REN ENTERRATS / ELS QUI NO / DISPOSAVEN DE / SEPULTURA I / ELS QUI VOL- / GUEREN EXPRE- / SSAR LLUR / SOLIDARITAT / AMB ELS HUMILS / I ELS IMMOLATS. / LA SEVA TOMBA / ÉS ANÒNIMA / PERÒ EL SEU / RECORD ENS / ACOMPANYARÀ / SEMPRE.
Segueixen els noms de tots els repressaliats després de la guerra, tant si són enterrats aquí com si no.
Descripció: Imitant el Vietnam Veterans Memorial de Washington, el camí esglaonat d’accés a l’espai del Fossar, conté un seguit de pilars de ciment sense coronació. En els dos primers s’indica la significació del conjunt. En els dinou pilars restants estan inscrits els noms dels afusellats al Camp de la Bóta, agrupats per anys. La llista la va facilitar l’Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Per aquesta mena de viacrucis s’arriba a l’esplanada, amb gespa, que contrasta amb l’eixutesa del penya-segat de l’antiga pedrera. A la dreta, al costat d’un petit estany, hi ha la tomba del President Companys, que cada 15 d’octubre rep l’homenatge de les autoritats i de les forces polítiques de Catalunya amb ofrenes florals. Té una cobertura de ciment en forma de volta d’un terç de punt i al costat hi ha un reixat per deixar-hi els rams de flors. Al seu costat, la Pietat de Ferran Ventura. A l’esquerra hi ha un memorial als jueus morts durant la Segona Guerra Mundial. Està format per deu blocs de pedra, que porten cada un el nom de cada camp d’extermini. Sobre cada un, algunes persones han col·locat pedres menors en record de víctimes concretes. El conjunt, inaugurat el 4 de desembre de 1995, va ser dissenyat per Leonard Glaser. Al fons, de manera desordenada, làpides i esteles senzilles en record de diversos col·lectius i persones que lluitaren contra el franquisme durant la guerra civil i després. Un dels monòlits està dedicat «A la memòria de tots els guerrillers morts arreu de Catalunya combatent per la llibertat, 1939-1945». Un altre monòlit està dedicat als set mil voluntaris jueus de tots els països que combateren per la llibertat a Espanya entre 1936 i 1939. Un altre està dedicat als combatents internacionalistes que lluitaren per la República espanyola. Un altre recorda als militants del PSUC que combateren la dictadura franquista. Hi ha una làpida a Josep Comorera, secretari general del PSUC i exconseller de la Generalitat, mort al penal de Burgos el 1958. També es troba esmentat, als pilars de l’entrada del recinte, Manuel Carrasco i Formiguera, democratacristià afusellat a Burgos el 1938.
Comentari: Lloc de memòria arquetípic malgrat trobar-se dins el recinte d’un cementiri, el Fossar de la Pedrera, no ha escapat a la polèmica, encara que sigui molt puntual, perquè, al costat d’autèntics immolats per la llibertat a Catalunya, sense cap crim, hi ha el nom de l’anarquista Justo Bueno Pérez, assassí dels germans Badia, dirigents d’Estat Català, morts el 28 d’abril de 1936. Descobert a Barcelona després d’haver sortit absolt per un consell de guerra a Madrid, on s’havia presentat com a enemic del separatisme català, Justo Bueno fou afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota pels crims comesos per afany de lucre. Dues vegades, el 2008 i el 2010, un grup d’Estat Català va esborrar el nom de Justo Bueno de la columna corresponent i els serveis municipals el van restablir.
Font: DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
