|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Plaça de Garriga i Bachs
Tipus: Estructura Arquitectònica + Escultura
Autor:
Josep Llimona i Bruguera
Vicenç Navarro i Romero
Pere Benavent de Barberà i Abelló
|
| Esdeveniment local i espanyol |
| Personalitat d'àmbit local |
|
Inauguració: 1941
Materials: Pedra, bronze
Dimensions: 434 x 306 x 140
Inscripció: En una placa de bronze als peus del monument:
EL P. JUAN GALLIFA, EL DR. JOAQUIN POU / D. JUAN MASSANA, D. SALVADOR AULET, / D. JOSÉ NAVARRO, D. PEDRO LASTORTRAS, / D. JULIAN PORTET, Y D. RAMON MAS / SACRIFICARON SU VIDA / POR DIOS, POR LA PATRIA Y POR EL REY / LA CIUDAD AGRADECIDA / ENALTECE AQUÍ PERPÉTUAMENTE SU MEMORIA / MCMXXIX
En quatre plafons ceràmics a banda i banda del monument:
Condenados a muerte por la comisión militar cinco de los / diez y ocho leales patriotas, a saber el Dr. D. Joaquin / Pou cura párroco de la Ciudadela, el P. D. Juan Gallifa / teatino, D. José Navarro subteniente del regº de infantería / de Soria, D. Juan Massana oficial de la consolidación de / vales reales y D. Salvador Aulet corredor de cambios se / les intimó la sentencia a las once y media de la noche del 2 de / junio y a las once y media de la mañana siguiente recibieron el / Sagrado Viático en la torre de la Ciudadela. El Vicario perpetuo de Santa Maria del Mar que se les administra el Dor . Dn. Franco / Collel Vicario de San Jaime y el P.D. Raymundo Ferrer / prebítero del Oratorio que sostiene la olla quedaron absortos / al ver la tranquilidad y fervor de nuestros Héroes.
Salen de la Ciudadela para la Explanada en me- / dio de tropa precedida de los que les vendieron a los / cinco Héroes de Barcelona. A Massana le asiste el / D. Collell, a Aulet el P. Ferrer, a Navarro D. Tomas Perals Pbro. Y entre Pou y Gallifa va el / D. Bartolomé Vila Pbro. Auxiliándolos la / serena tranquilidad y fervor cristiano con que van á / poner el sello a su cendrada fidelidad, son el más claro / testimonio de la santidad de la causa por la cual mueren.
Muerto a la violencia del garrote, el Dr. Dn. Joaquin / Pou sube al cadalso con la mayor firmeza para sufrir / igual suerte el P. D. Juan Gallifa, quien con la misma / serenidad reza un responso a su compañero, al / arrojar el manto sobre su cadáver. Los otros tres Héroes, Navarro, / Massana y Aulet están reconciliandose al pie de la horca / en la cual consumaron luego con el mayor valor y cristianos / sentimientos el gustoso sacrificio que hicieron de sus vidas / por la religión, por la pátria y por Fernando VII. / Ejecutose la tan horrorosa escena en el glacis / de la Ciudadela de Barcelona a las cinco de la tarde / del 3 de Junio de 1809 sin otros testigos / que las tropas invasoras y los traidores.
Mientras se ejecutaba la sentencia contra los cinco Héroes, / otros tres valerosos de Barcelona a saber D. Ramón Mas, D. Julián Portet y D. Pedro Lastortras tocaron a rebato en la Torre de la / Catedral para convocar al pueblo y librar a sus hermanos. / Voló allá la tropa napoleonica y cerrando la Iglesia empezó / un escrutinio el más escrupuloso. Desesperados por no / encontrarlos, ofrecieron a grandes voces el perdón y a tal / influxo salieron de debajo los fuelles del órgano los tres men- / cionados después de haber estado más de 72 horas sin comer / ni beber nada. Procuraron reanimarlos con vino generoso / avivando la promesa del perdón, los mismos que / luego faltando a la palabra instaron su muerte que se executó el 27 del mismo Junio en que murieron gloriosamente.
Descripció: El 1929 Josep Llimona realitzà aquest grup amb una figura agenollada i una altra dreta, amb el tors nu, que reben consol d’un capellà que absol l’agenollat, mentre un altre personatge, vestit com a persona benestant de l’època napoleònica, espera dret i impassible seguit per un altre capellà puja capcot. Tot el grup està damunt d’una plataforma i emmarcat per una fornícula, en la qual, V. Navarro va realitzar un relleu en alabastre amb un núvol del qual surten dos àngels, un tocant una trompeta i l’altar portant una corona als condemnats. Uns enrajolats, que reprodueixen els gravats realitzats el 1815 per Bonaventura Planella, expliquen plàsticament i en lletres el relat de l’execució dels conspiradors contra la dominació francesa -dos clergues, un militar, un funcionari i un corredor de canvis- així com la del fuster, l’esparter i el serraller que tocaren a sometent per a provocar una revolta el dia de l’execució dels anteriors.
Comentari: Barcelona estigué durant tota la Guerra del Francès de 1808 a 1814 sota la dominació de les tropes napoleòniques. El descobriment d’una conspiració provocà, el juny de 1809, una repressió amb 8 executats i la revolta no tingué lloc. Ja el 1815 sorgí la idea de fer-los un monument, però només es traslladaren les restes dels executats a la sagristia de la catedral. El 1884 es pensà en convertir l’església de la Ciutadella en una mena de panteó d’homes il·lustres i enterrar-hi les despulles dels morts de 1809, però l’estàtua de Joan Gallifa, principal conspirador, assegut i amb el garrot al coll, obra de Venanci Vallmitjana, semblà massa macabra i no es realitzà. El 1909, en complir-se el primer centenari dels fets i a la vista de les commemoracions que es feien a Espanya de la denominada Guerra de la Independència, es decidí fer un panteó a una capella del claustre de la catedral, acabat el 1911. El 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, es decidí fer-ne un monument al carrer i el regidor Garriga i Bachs comprà la casa de davant de la catedral i la donà a l’Ajuntament per a enderrocar-la i fer-ne una placeta on aixecar el monument als vuit màrtirs, mentre la Diputació es feia càrrec de l’obra. Quan Josep Llimona acabà l’obra, la Generalitat republicana no era propícia a l’obra i l’escultor va morir el 1934 sense haver cobrat el seu treball, si bé el 1935, la Generalitat, en mans de les dretes després dels fets d’octubre de 1934, pagà als successors de Llimona 75.000 pessetes. Quan arribà la guerra civil no era qüestió de posar capellans amb sotana a una plaça. Entre els vencedors de 1939 estaven els promotors del monument als anys vint, i el 3 de juny del 1941 s’inaugurà alhora que la plaça recuperava el nom del propietari que havia donat l’espai a l’Ajuntament per al monument.
Font: CATALÀ I ROCA, Pere; CATALÀ I ROCA, Àurea. 50 Monuments Barcelonins. Caixa d’Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1973.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona. 1936-1986. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1989.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
