|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Plaça de Goya
Tipus: Escultura
Autor:
Frederic Marès i Deulovol
|
| Personalitat d'àmbit local i català |
|
Inauguració: 1936
Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 442 x 223 x 280 cm
Inscripció: FRANCESC LAIRET / 1880 - 1920
Descripció: Sobre un podi una figura femenina de bronze, dempeus i nua de mig cos, subjecta amb la mà esquerra una torxa en senyal de lluita per la llibertat. Sota l’estàtua, al podi, hi ha un medalló també de bronze amb el retrat de l’homenatjat i la inscripció. A banda i banda de l’escultura, més baixes, hi ha dues escultures en pedra representen un camperol entre el blat que es posa la mà al front i un obrer que porta una maça i reposa sobre una roda dentada, personificacions els treballadors del camp i de la ciutat amb els quals estigué relacionat Francesc Layret per la seva relació amb la Unió de Rabassaires i els seus contactes amb dirigents de la CNT. A la part del darrera del monument, hi ha una mare jove amb un fillet.
Comentari: Francesc Layret (Barcelona 1880-1920), dirigent del Partit Republicà Català, encarnació el 1917 de l’esquerra catalanista, fou amic de Lluís Companys i de Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Va ser diputat per Sabadell, denuncià la repressió a Barcelona, defensà militants de la CNT detinguts. Layret va ser assassinat a la porta de casa seva per pistolers del Sindicat Lliure el novembre de 1920, com indica una làpida al carrer Balmes, molt a prop de la Gran Via de les Corts Catalanes. Va ser considerat per ERC com un màrtir precursor del partit, on es va integrar el PRC el 1931. Governant ERC la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, se li va encarregar un monument a Frederic Marès, que presentà el model el 1932. La primera pedra fou col·locada el primer de maig de 1934, però els fets d’octubre d’aquell any i la repressió posterior, aturaren completament les obres, de manera que calgué esperar a la victòria electoral del Front d’Esquerres de Catalunya per a la inauguració, que tingué lloc el 20 d’abril de 1936 en un acte en el qual van parlar Àngel Pestaña, Manuel Serra i Moret i Lluís Companys, president de la Generalitat, que es podien considerar tots tres successors del llegat de Layret, a més d’haver tingut estreta relació amb ell. Poc després esclatava la guerra civil. Els vencedors enderrocaren el monument i va ser desat als magatzems municipals, d’on sortí per a ser novament instal·lat al mateix lloc el maig de 1977, al plaça abans Sepúlveda i avui Goya. Uns mesos mes tard, uns advocats laboralistes afegiren una placa amb aquesta inscripció a un dels laterals: «A FRANCESC LAYRET / advocat dels treballadors / assassinat / el 30 de novembre de 1920. / Laboralistes de Catalunya./ 29 novembre 1977».
Font: GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
