|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Passeig de Lluís Companys (al costat de l’Arc de Triomf)
Tipus: Escultura
Autor:
Rafael Atché i Farré
|
| Personalitat d'àmbit català |
|
Inauguració: 1917
Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 532 x 151 x 140 cm
Inscripció: PAU CLARIS
Descripció: Pau Claris és representat amb un gest declamatori pronunciant el discurs al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat el setembre de 1640 quan fou necessari recórrer a l’aliança de França contra les tropes de Felip IV i el Comte-Duc d’Olivares a la guerra de separació que havia començat amb el Corpus de Sang del mateix any. El personatge s’agafa la gran capa que porta entortolligada al cos, sense que es noti la seva condició de canonge.
Comentari: Pau Claris fou el noranta-quatrè president de la Diputació (1638-1641), a qui tocà fer front a l’ofensiva espanyola després de la revolta popular del Corpus de Sang a Barcelona. Morí el 1641, no se sap si enverinat, quan els catalans revoltats havien reconegut com a rei Lluís XIII de França. Els francesos aviat cometrien els mateixos excessos que havien comés les tropes del rei d’Espanya.
L’escultura havia estat realitzada per Rafael Atché seguint una proposta del primer Congrés Catalanista de 1880 i fou col·locada el 6 de maig de 1917 al lloc que havia deixat buit l’estàtua de Casanova, un cop fou traslladada aquesta a la Ronda de Sant Pere el 1914. La Unió Catalanista proposà que cada 7 de juny fos el monument a Claris un lloc de commemoració i de reivindicació nacionalista, però ja havia acaparat l’atenció el monument a Casanova cada 11 de setembre i sols els nacionalistes radicalitzats per la frustració de les aspiracions a un estatut d’autonomia per a Catalunya, foren sensibles a la proposta. La figura fou retirada amb la majoria de les del Saló de Sant Joan el 1936, però es va salvar de la fosa després de la guerra, amagada darrera un envà. El 7 de juliol de1977 fou restablerta al seu antic lloc. El senador Xirinacs va pronunciar un discurs i va llegir un poema de Ventura Gassol en presència del tinent d’alcalde Alfons Cànovas i del president del FAD Antoni Moragas. Més tard va ser desplaçada al lloc actual, en front del grup escolar Pere Vila amb un pedestal que és rèplica dels que tenen les estàtues de Viladomat i Roger de Llúria.
Font: SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
MICHONNEAU, Stéphane. Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites. Eumo, Vic 2002.
SIMON I TARRÉS, Antoni. Pau Claris, líder d’una classe revolucionària. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2008.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
