|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Ronda de Sant Pere amb carrer d’Alí Bei
Tipus: Escultura
Autor:
Rossend Nobas i Ballbé
Josep Llimona i Bruguera
Alexandre Soler i March
|
| Esdeveniment local i català |
| Personalitat d'àmbit local i català |
|
Inauguració: 1914
Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 758 x 272 x 272 cm
Inscripció: A la part posterior del pedestal: AQUÍ CAIGUÉ FERIT / EL CONSELLER EN / CAP EN RAFAEL DE / CASANOVA DEFENÇANT / LES LLIBERTATS / DE CATALUNYA / 11 DE SETEMBRE DE 1714
Als peus del pedestal, en una placa: RAFAEL CASANOVA / (MOIÀ, 1660? - SANT BOI DEL LLOBREGAT, 1743) / RAFAEL CASANOVA I COMES, NASCUT A LA VILA DE MOIÀ / (QUE ERA DE LA JURISDICCIÓ DE BARCELONA, D'ON ERA "CARRER") / I QUE ESTUDIÀ I EXERCÍ D'ADVOCAT A BARCELONA / FOU EL DARRER CONSELLER EN CAP DE LA CIUTAT (1713 - 1714) / AL FRONT DE LA MILÍCIA URBANA, ENCAPÇALÀ LA RESISTÈNCIA / DE BARCELONA CONTRA LES TROPES DE FELIP V. / FERIT EN L'ASSALT FINAL, CASANOVA HAGUÉ D'ACCEPTAR / LA CAPITULACIÓ DE LA CIUTAT L'11 DE SETEMBRE DE 1714. / LA VICTÒRIA DE FELIP V SIGNIFICÀ LA SUPRESSIÓ DEL CONSELL DE CENT I DE LES CONSTITUCIONS CATALANES. / CASANOVA MORÍ A SANT BOI DE LLOBREGAT EL 1743.
Descripció: El conseller Casanova apareix en el moment de ser ferit, abraçat a la bandera de Santa Eulàlia, la de la Coronela o milícia de la ciutat i amb l’espasa a punt de caure-li de la mà dreta en actitud dramàtica. El pedestal conté en relleu dues figures femenines, una dreta i l’altra asseguda, que representen l’esperit de Catalunya que desvetlla el poble tocant-li el cap. L’escultura és obra de Rossend Nobas i el relleu és de Josep Llimona.
Comentari: L’estàtua fou col·locada inicialment al Saló de Sant Joan el 1888 com a una més de les escultures de personatges que el decoraven i ja fou objecte d’ofrenes de llorers l’Onze de Setembre de 1891 per part d’alguns catalanistes. Un fet, que de manera més organitzada es repetí l’any 1897 i els següents. El 1901 uns quaranta joves de l’associació Catalunya i Avant anaren a dipositar corones al monument i la policia en detingué vint-i-quatre. Van ser posats en llibertat el dia 13. El 15 una manifestació de 15.000 persones desfilaren des de la Plaça Catalunya fins a l’Arc de Triomf portant novament una corona a Casanova. Havia nascut la Diada Nacional de Catalunya. El 1913 l’Ajuntament de Barcelona decidí oficialitzar la commemoració i el 1914, quan feia dos cents anys de la capitulació de Barcelona, el monument va ser traslladat al lloc on se suposava que Casanova havia caigut ferit, al lloc de l’antiga muralla. En aquest moment se li col·locà un pedestal provisional fins que es féu el definitiu l’any 1916. Al pedestal nou Josep Llimona esculpí el relleu esmentat amb la inscripció ja indicada. La dictadura de Primo de Rivera prohibí la commemoració al voltant del monument, que, abans i després d’aquell règim, quedava cobert de corones i de flors de les entitats que li retien homenatge en sentit reivindicatiu de l’autonomia de Catalunya. Amb la Generalitat republicana es tornà a celebrar l’ofrena floral amb discursos de les autoritats. El franquisme prohibí la celebració alhora que desmuntava el monument. El 1964, en el 250 aniversari de l’11 de setembre de 1714, s’hi congregaren manifestants i el 1971 un altaveu col·locat al balcó d’un hotel proper va emetre la gravació d’una proclama i Els Segadors. Restablerta l’estàtua el 1977, desfilaren davant d’aquesta prop d’un milió de persones aquella Diada reclamant l’autonomia de Catalunya. Des d’aleshores és el lloc de la Diada Nacional, on dipositen ofrenes florals les autoritats, els principals partits (llevat del Partit Popular, Ciutadans i UPyD) i les entitats civils, inclosos els clubs esportius principals.
Font: BALCELLS, Albert. Llocs de memòria dels catalans. Proa, Barcelona 2008.
CATALÀ I ROCA, Pere; CATALÀ I ROCA, Àurea. 50 Monuments Barcelonins. Caixa d’Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1973.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
