|
©
Flickr. Autor: Maria Rosa Ferré. |
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Plaça de Tetuan (Jardins del Doctor Robert)
Tipus: Escultura
Autor:
Josep Llimona i Bruguera
|
| Personalitat d'àmbit català |
|
Inauguració: 1910
Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 1260 x 926 x 1125 cm
Inscripció: BARTOLOMEU ROBERT / 1842-1902
SS. MM. ELS REIS / EN OCASIÓ / DE LA SEVA VISITA A BARCELONA / INAUGURAREN / AQUEST MONUMENT AL DR. ROBERT / A L'EMPLAÇAMENT ACTUAL. / 14 de Maig, 1985
Descripció: El monument tracta de reflectir la trajectòria vital de Bartomeu Robert com a metge, professor i líder polític. L’estructura piramidal com d’una muntanya, símbol de la pàtria, que recorda Montserrat, té similituds amb l’edifici de la Pedrera de Gaudí, que alguns consideren que influí en l’estructura del monument. Dos grups de 15 estàtues de bronze formen una mena de garlanda damunt la qual destaca el bust de Bartomeu Robert, amb una noia que se li apropa. El nexe transversal entre les figures és la senyera que porta un jove poeta i que té la creu de santa Eulàlia al pal, signe de la ciutat de Barcelona. El primer grup, situat a la part posterior del monument, està format per cinc infants que s’adrecen a una matrona que consola al primer i uns estudiants de medicina, vestits d’època, que contemplen l’escena. S’ha vist en aquest grup un símbol de la medicina alleugerint els dolors però també simbolitza Catalunya com a mare pàtria i la tasca docent de Robert. El segon grup, a la part davantera del monument, està format per un sacerdot que parla amb un ferrer i un pagès amb barretina, tots tres sota el poeta que porta la senyera. S’ha cregut que el sacerdot representa Verdaguer, però, en qualsevol cas, ressalta el paper de la clerecia en la transmissió del missatge d’alliberament del catalanisme entre el poble. Fora d’aquest grup un segador amb la falç recorda la revolta del 1640. Una musa, que agita un ram d’olivera s’adreça al bust del doctor Robert. Va ser el monument de la memòria del catalanisme, erigit a la plaça Universitat, recordant la vinculació de Robert amb el món científic i universitari.
Comentari: Bartomeu Robert nasqué el 1842 a Tampico (Mèxic) però passà la infantesa a Sitges, d’on procedia la seva família, i fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona abans de guanyar una càtedra a la Facultat de Medicina de la mateixa ciutat. Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, destinat a renovar els plantejaments de la medicina a Catalunya a la llum dels criteris científics positivistes. Presidí la Societat Econòmica d’Amics del País i l’Ateneu Barcelonès, diversos cops i fou regidor municipal el 1881, el 1884, el 1890 i el 1893 dins una filiació vagament conservadora.
Fou un dels presidents d’entitats barcelonines que demanà a la reina regent Maria Cristina una descentralització administrativa regionalista després del desastre colonial de 1898 i fou designat alcalde de Barcelona el març de 1899 pel Govern conservador de Silvela com a senyal de voluntat regeneradora de les institucions. Només estigué sis mesos en el càrrec però destituí alcaldes de barri sospitosos d’haver falsificat credencials electorals alhora que posava al dia el cens. D’uns cent mil electors, suprimí 27.000 morts i donà d’alta 40.000 que no hi estaven inscrits. La protesta dels botiguers i petits industrials davant els recàrrecs tributaris donà lloc al «tancament de caixes» i, després de signar els primers embargaments, dimití. Esdevingué el primer president de la Lliga Regionalista de Catalunya, que guanyà les eleccions generals de 1901 i fou el seu portaveu al Congrés de Diputats. Morí sobtadament el 10 d’abril de 1902.
La Lliga Regionalista i els republicans tenien un nombre de regidors semblant a l’Ajuntament de Barcelona i mentre els primers proposaren erigir un monument a Robert i un altre a Verdaguer, que havia mort el 10 de juny de 1902, els republicans volien un a Francesc Pi i Margall, formulador del republicanisme federal i que, resident a Madrid, havia estat elegit també diputat per Barcelona el 1901 i havia mort el novembre de 1901. Es posaren d’acord en aixecar els tres monuments.
El monument a Bartomeu Robert s’havia projectat el 1903 i la primera pedra fou col·locada amb gran solemnitat a la plaça Universitat el 31 de gener de 1904. La subscripció popular fou un èxit ja que en quatre mesos i mig s’aconseguiren 120.000 pessetes, el 70% del cost total. Si es té en compte que s’havien recollit 96.500 pessetes per al monument a Rius i Taulet i que s’aconseguiren 139.857 per al de Verdaguer, es té una idea de la mobilització ciutadana. La inauguració del monument el 13 de novembre de 1910 fou una gran festa cívica, capitalitzada per la Lliga Regionalista però també una crida a la unió dels catalanistes, després del trencament de la Solidaritat Catalana de 1906, triomfant el 1907, i també després de la Setmana Tràgica i del retrocés electoral regionalista de la primavera de 1910.
El monument de Barcelona trigà més en materialitzar-se que el de Sitges, inaugurat l’abril de 1907 a la plaça de l’Ajuntament d’aquesta població amb la qual Robert havia mantingut vincles familiars, d’estada i com a propietari. El monument de Barcelona així com el de Sitges foren respectats pels anarquistes durant la Guerra Civil, malgrat que també hauria pogut servir l’excusa el propòsit de fondre les figures per a material de guerra com en el cas de l’estàtua del general Prim. El monument a Verdaguer no s’inaugurà fins al 1924 i el Pi i Margall fins l’abril de 1936.
El gener de 1940 el monument fou desmuntat per ordre del governador civil però l’alcalde franquista Miquel Mateu no complí l’ordre de desfer les peces i foren guardades als magatzems municipals igual que les estàtues de Casanova, Layret, Pau Claris i Pi i Margall.
El 1972 els Amics de la Ciutat reclamaren la seva reposició. El 1974 l’alcalde Massó declarà que els monuments es trobaven als magatzems municipals. El gener de 1976 una manifestació a la plaça Universitat reclamà la reposició del monument. Mentre el 1977 eren restablertes les estàtues de Layret, Casanova i Claris, el monument a Robert plantejava més problemes pels enllaços de línies del metro a la plaça Universitat i per la manca d’algunes peces que calia refer. No fou fins el 1985 que es va tornar a inaugurar en presència del rei i del president Pujol a la plaça de Tetuan sense les fonts d’aigua de la seva base. Menys visible que a la plaça Universitat, el monument ocupa el lloc que s’havia pensat antigament per a glorificar la guerra contra el Marroc de 1859, un monument militar i als voluntaris catalans, intenció que explica el nom donat a la plaça, que ara s’hauria d’haver rebatejat amb el nom del doctor Robert. La incoherència, no obstant, testifica la ironia que un lloc destinat a exaltar l’exèrcit en una guerra colonial, hagi acabat destinat al monument d’un metge, acadèmic i polític catalanista, arraconat durant 45 anys pels vencedors de la Guerra Civil.
Font: CATALÀ I ROCA, Pere; CATALÀ I ROCA, Àurea. 50 Monuments Barcelonins. Caixa d’Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1973.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
