Als repatriats d’Ultramar (mausoleu als morts a la guerra de Cuba i Filipines)

© Wikimedia Commons. Autor: Rubén Alcaraz. Altres monuments propers a aquest

Municipi: Barcelona comarca: Barcelonès Situació: Cementiri de les Corts (Avinguda Joan XXIII, 3-5) Tipus: Estructura Arquitectònica Autor: S. Torruella  Commemoració: Col·lectiu anònim Esdeveniment espanyol Inauguració: 1904 Materials: Pedra, maó Dimensions: 900 x 1100 x 900 cm Inscripció: EL AYUNTAMIENTO / DE / BARCELONA / A LOS / REPATRIADOS / DE / ULTRAMAR La Federación de Repatriados / en recuerdo a los 726 heroicos compañeros / muertos en aquellas islas / 28 de noviembre de 1904 / 6º año de la Junta / S. Torruella. A LA MEMORIA DE / 734 REPATRIADOS / DE CUBA Y FILIPINAS / QUE DIERON SU VIDA / POR ESPAÑA / 1898-99 [acompanyat d’una relació nominal i numerada] Descripció: Es tracta d’una cripta de planta quadrada i il·luminada per quatre orificis rodons de 80 centímetres de diàmetre interior. Està envoltat d’una barana de pedra. Té un aspecte de fortalesa amb un fossar al qual s’accedeix per una escala de pedra situada a migdia, que comunica amb dues altres més estretes, que porten cada una a una porta reixada, a l’interior de les quals però a la vista des de l’exterior, hi ha el llistat dels noms dels soldats que hi ha enterrats. Dividit en dos departaments, el mausoleu conté els petits nínxols amb el número que correspon a cada nom de la llista. Manquen els noms de vuit, no identificats. A la part superior hi ha un petit promontori artificial amb una gran creu de pedra. Comentari: Encara que els monuments funeraris als cementiris no es troben inclosos en aquesta base de dades, hi entren alguns com aquest per la seva significació política. L’enterrament col·lectiu va ser pagat per l’Ajuntament de Barcelona igual que el trasllat de les restes. Quan l’Ajuntament de Barcelona rebé la petició de col·laborar econòmicament i amb la llista dels seus morts al monument que preparava a Madrid un comissió presidida pel general Polavieja, el consistori barceloní es negà a contribuir-hi argumentant que ja els honorava, els seus morts, amb un mausoleu. Situat en el cementiri d’un municipi annexionat a Barcelona el 1897, però que encara conservava un aire rural, aquest mausoleu no generà un culte commemoratiu. Font: DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.