|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Passeig de Lluís Companys amb Passeig de Pujades
Tipus: Escultura
Autor:
Manuel Fuxà i Leal
Eusebi Arnau i Mascort
Pere Falquès i Urpí
|
| Personalitat d'àmbit local i català |
|
Inauguració: 1901
Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 1240 x 414 x 414 cm
Inscripció: A / RIUS / Y / TAULET / CON ILUSTRADA INICIATIVA / Y ACTIVIDAD INCANSABLE / PROTEGIO LA INDUSTRIA / Y ENALTECIO / LAS CIENCIAS Y LAS ARTES / REALIZO EN ESPAÑA / LA PRIMERA / EXPOSICION UNIVERSAL / CELEBRADA EN BARCELONA / MDCCCLXXXVIII / SIENDO ALCALDE / DE BARCELONA / ALCANZO / PARA LA CIUDAD / PROSPERIDAD Y RENOMBRE
Descripció: El bust realista de Rius i Taulet se situa damunt d’un pedestal sobreposat a l’obelisc, envoltat de figures al·legòriques. Una matrona, que simbolitza Barcelona, ofereix una branca d’olivera al bust, mentre un infant li dóna a la matrona un altre branca. A l’altre costat, un obrer, símbol del treball, mira l’efígie de l’alcalde. Una fama alada tanca per darrera l’obelisc, de cara a la serra de Collserola. A cada cara del basament hi ha un fragment de la inscripció i als quatre cantons, en quatre baix relleus de bronze s’indiquen les principals obres realitzades durant els seus mandats: el monument a Colom, l’Exposició Universal, el Parc de la Ciutadella i la Gran Via de les Corts Catalanes. És una de les obres commemoratives més reeixides de la estatuària pública barcelonina.
Comentari: Francesc de P. Rius i Taulet (Barcelona 1833-Olèrdola 1889) fou alcalde de Barcelona sota Amadeu de Savoia, poc abans de la Primera República el 1873, i novament el 1874, després del cop del general Pavía. Diputat a Corts per Barcelona sota la Restauració borbònica com a membre del partit liberal dinàstic de Sagasta, fou alcalde de Barcelona entre 1881 i 1884 i entre 1886 i 1889. Fomentà les grans obres de la Gran Via de les Corts Catalanes, la plaça de Tetuan, la plaça de Letamendi, l’enderrocament de la resta de la Muralla de Mar per a obrir el passeig de Colom, el monument a Colom, l’Exposició Universal de 1888 i el cementiri del sud-oest de Montjuïc. Fundà el Laboratori Municipal i l’Institut Municipal d’Higiene per a prevenir i combatre les epidèmies i les endèmies. Fou un servidor de l’Estat espanyol, que, sense discutir el centralisme, tingué en compte el regionalisme intentant canalitzar-lo i també la Renaixença de la literatura en llengua catalana. Aquests trets sintetitzen la significació d’un polític que va deixar una obra municipal important, encara que la ciutat restés endeutada. L’erecció del monument fou decidida per subscripció popular el 1896, la primera pedra fou col·locada el setembre de 1897 i quatre anys després, el 27 de setembre de 1901, va ser inaugurat en presència de personalitats que havien intervingut en la preparació de l’Exposició Universal i en el monument a Colom com Carles Pirozzini. Totes les escultures són de Manuel Fuxà, excepte la que simbolitza Barcelona, que és obra d’Eusebi Arnau.
Font: CATALÀ I ROCA, Pere; CATALÀ I ROCA, Àurea. 50 Monuments Barcelonins. Caixa d’Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1973.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
