|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Passeig de Sant Joan (entre el carrer Sant Antoni Maria Claret i Travessera de Gràcia)
Tipus: Escultura
Autor:
Josep Vilaseca i Casanovas
Manuel Fuxà i Leal
|
| Personalitat d'àmbit català |
|
Inauguració: 1888
Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 1838 x 897 x 897 cm
Inscripció: A CLAVÉ / 1918 SOCIEDAD CORAL DE BILBAO EXPEDICION ARTISTICA / AL INMORTAL CLAVÉ
Descripció: El monument es trobava a la cruïlla de la Rambla de Catalunya i el carrer de València, però el 1956 va ser traslladat al capdamunt del Passeig de Sant Joan. El músic sosté la batuta amb una mà i té una partitura a l’altra. Es tracta d’una representació realista i fidel als retrats del fundador dels cors que porten el seu nom. La base, en pedra, presenta unes arpes, motiu al·legòric que ja s’havia emprat al panteó que se li havia aixecat al Cementiri Nou, on havien treballat els mateixos artistes que intervingueren en el nou monument.
Comentari: Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) havia estat un republicà federal, possiblement maçó i educador dels obrers als qual portà a les societats corals que creà. A la seva composició La Maquinista exalta els valors del treball dels obrers. De jove havia estat socialista cabetià. El monument s’aixecà prop del lloc on havia existit el Jardí de la Ninfa, on havia actuat el primer cor creat per Clavé, el d’Euterpe. La primera pedra va ser posada el 1883 i fou inaugurat el 24 de novembre de 1888 per l’alcalde Rius i Taulet, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona. Al costat dels monuments als representants de l’alta burgesia (Güell i López i López), el de Clavé era l’únic a un representant de la cultura de les classes populars. Atesa la conflictivitat social existent, la junta directiva decidí excloure de la inauguració les entitats polítiques i sindicals, decisió que motivà protestes perquè es considerà que tenia lloc l’apropiació per la burgesia de la memòria d’home d’esquerres, proper als obrers i autor de la versió catalana de La Marsellesa. Malgrat que l’Orfeó Català volia superar les limitacions que presentaven, des del seu punt de vista, els Cors de Clavé, el bust del personatge apareixeria en lloc preeminent al Palau de la Música Catalana. No obstant, les dretes sempre miraren amb recel la memòria de Clavé i es tractà d’amagar el seu compromís ideològic, presentat com un simple músic popular. Malgrat totes les crítiques estètiques que se li han fet al llarg de la seva història, el monument a Clavé ha estat dels més eficaços, molt més que altres més elogiats artísticament. Quan, per causa del trànsit, es decidí el trasllat al lloc on és ara, les autoritats franquistes imposaren una missa de campanya oficiada pel nunci del Vaticà, en presència del governador civil Acedo Colunga, un ultra. L’intent de neutralització del significat de l’obra de Clavé no reeixí del tot. La tolerància permeté que el seu record, associat a la Renaixença catalana en clau popular i a la difusió del cant coral per la geografia de Catalunya, han fet que Clavé sigui la personalitat que té més monuments a més ciutats catalanes i que se n’hagin erigit de manera ininterrompuda fins i tot sota el franquisme i fins fa poc.
Font: CATALÀ I ROCA, Pere; CATALÀ I ROCA, Àurea. 50 Monuments Barcelonins. Caixa d’Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1973.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
