|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Gran Via de les Corts Catalanes amb Rambla de Catalunya
Tipus: Escultura
Autor:
Joan Martorell i Montells
Rossend Nobas i Ballbé
Manuel Fuxà i Leal
Torquat Tasso i Nadal
Eduard B. Alentorn
Maximí Sala i Sánchez
Francesc Pagès i Serratosa
|
| Personalitat d'àmbit català |
|
Inauguració: 1888
Materials: Marbre, pedra
Dimensions: 777 x 245 x 245 cm
Inscripció: BARCELONA / A / GÜELL Y FERRER
Descripció: L’estàtua de Güell i Ferrer, representativa de la burgesia emprenedora del XIX i del seu èxit, és obra de Rossend Nobas. Presenta a l’homenatjat amb una capa que li cobreix tres quartes parts del cos, i als seus peus hi ha un rusc d’abelles símbol de la laboriositat. A la base del pedestal prismàtic hi havia quatre figures al·legòriques femenines que representaven la indústria (obra de Torquat Tasso), l’agricultura (obra de Maximí Sala), el comerç marítim (obra d’Eduard B. Alentorn) i l’art (obra de Pere Pagès). El monument va ser destruït el 1936, al començament de la guerra, ja que era considerat un monument patronal, i s’havia de reconvertir, segons deia una pintada al pedestal, en un monument a les víctimes del 19 de juliol. Després de la Guerra Civil la seva reconstrucció fou confiada a Joan Martorell i a Frederic Marès i el monument va ser inaugurat de nou el 19 de juliol de 1945. El monument havia estat desplaçat de la cruïlla entre la Gran Via i la Rambla de Catalunya, vers els jardinets que interrompen l’avinguda i la figura no mira al mar, com abans, sinó a la plaça d’Espanya. A la part frontal del pedestal, hi ha l’escut de Barcelona sostingut per dos putti i a sota la inscripció, i als costats del pedestal, al·legories en relleu representant la navegació, el comerç, la indústria i l’agricultura.
Comentari: Joan Güell i Ferrer (Torredembarra 1800-Barcelona 1872) visqué quinze anys a Cuba, on esdevingué el principal comerciant de l’Havana, i el 1835 tornà a Barcelona on invertí en la foneria La Barcelonesa, comprà terres desamortitzades a l’Urgell i fundà el 1840 el Vapor Vell de Sants, fàbrica especialitzada en panes. Des del 1847 esdevingué el campió del proteccionisme intervenint a la Junta de Fàbriques, dirigint l’Institut Industrial de Catalunya i fundant el 1869 el Foment de la Producció Nacional, antecessora de la patronal Foment del Treball Nacional. Diputat a Corts dues vegades i regidor de Barcelona, s’oposà a la independència de Cuba des del Círculo Hispano de Ultramar. El 1878 el Foment de la Producció Nacional obrí una subscripció per a aixecar-li un monument amb la participació de 20.000 persones i mig centenar d’entitats, però trigà deu anys en inaugurar-se. Coincidí, però amb l’Exposició Universal de 1888 i això li donà gran relleu. Güell inicià una nissaga d’empresaris, de manera que el seu fill, protector de Gaudí, fou el primer comte de Güell i es casà amb la filla d’Antoni López y López, primer marqués de Comillas i protector de Verdaguer.
Font: CATALÀ I ROCA, Pere; CATALÀ I ROCA, Àurea. 50 Monuments Barcelonins. Caixa d’Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1973.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
