|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Portal de la Pau (Rambla de Santa Mònica amb Passeig de Colom)
Tipus: Escultura
Autor:
Gaietà Buigas i Monravà
Rafael Atché i Farré
Eduard B. Alentorn
Pere Carbonell i Huguet
Josep Carcassó i Font
Lluís Ferreri
Francesc Font
Manuel Fuxà i Leal
Josep Gamot i Llúria
Josep Llimona i Bruguera
Rossend Nobas i Ballbé
Francesc Pagès i Serratosa
Giovanni Passani
Francisco Pastor
Josep Tenas i Alivés
Agapit Vallmitjana i Abarca
Antoni Vilanova i March
Inauguració: 1888
Materials: Ferro, bronze, pedra
Dimensions: 5720 x 2350 x 410 cm
Inscripció: PORTUS MARIS ET TERRAE CUSTODIA
COLON / GLORIA / COLON / GLORIA
BARCELONA / A / COLON
EN CONMEMORACIÓN DEL IV CENTENARIO / DEL DESCUBRIMIENTO DE AMERICA / OCTUBRE MDCCCXCII
EL AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL DE BARCELONA EN X DE MAYO / DE MDCCCLXXXI ACORDÓ LA ERECCIÓN DE ESTE MONUMENTO CONFIANDO / SU REALIZACIÓN A LA COMISIÓN CENTRAL EJECUTIVA COMPUESTA DE / D. FRANCISCO DE P. RIUS Y TAULET, PRESIDENTE / D. JOSE AMELL, TESORERO / D. CARLOS PIROZZINI, SECRETARIO / VOCALES / EL MARQUÉS DE COMILLAS / D. ANTONIO FAGES Y FERRER / D. JOSÉ CANELA Y REVENTÓS / D. JOSE Mª SERRA / EL MARQUÉS DE PALMEROLA / D. JOAQUIN CURRI / D. JUAN MARTINEZ YLLESCAS / D. PEDRO CASAS / D. FRANCISCO TRAVILLA / D. MANUEL FELIU Y COMA / D. JUAN DEMAZA / D. ESTEBAN AMENGUAL / D. ANTONIO MICHEL / D. PEDRO BOSCH Y LABRÚS / D. JUAN COLL Y PUJOL / D. VIVENTE DE ROMERO / D. FRANCISCO GUMÁ Y FERRAN / EL MARQUÉS DE CAMPS / D. RÓMULO MORAGAS Y OROZ / D. EVARISTO ARNÚS / D. CLAUDIO LOPEZ Y BRÚ / D. PEDRO DE SOTOLONGO / D. JUAN MARTORELL / D. FRANCISCO LA GASCA / D. RAFAEL DE FEDUCHI / D. JOSÉ JUAN CABOT / D. DOMINGO SERT / D. ALBERTO FAURA / D. CASIMIRO CUSACHS / D. MANUEL PORCAR / D, FRANCISCO BENET Y COLOM / D. BENIGNO DE SALAS D. EVARISTO DE CASARIEGO / D. RAMON SORIANO / D. EDUARDO MALUQUER / D. JULIO VALDÉS / D. GABRIEL LLUCH / D. MARIANO FUSTER / D. JUAN DE FLOREZ / D. C. BUIGAS MONRAVÁ PROYECTÓ Y DIRIGIÓ LA OBRA.
A LOS XXVI DIAS DEL MES DE SETIEMBRE DE MDCCCLXXXVII AÑO VIII / DEL REINADO DE D. ALFONSO XII COLOCOSE SOLEMNEMENTE LA PRI- / MERA PIEDRA DE ESTE MONUMENTO, HALLÁNDOSE PRESENTES LAS / AUTORIDADES SUPERIORES Y UNA COMISIÓN DE LA MUNICIPALIDAD / DE GÉNOVA./ EL DIA I DE JUNIO DE MDCCCLXXXVIII, INAUGURÓ ESTE MONUMENTO S.M. LA REINA REGENTE Dª MARIA CRISTINA, HALLÁNDOSE REPRESEN- / TADOS EN DICHO ACTO S.M. EL REY DE ITALIA D. HUMBERTO I, EL PRESI-/ DENTE DE LOS ESTADOS UNIDOS DE AMÉRICA GROVER CLEVELAND / Y EL MUNICIPIO DE LA ILUSTRE CIUDAD DE GÉNOVA
A. WOHLGUEMUTH / INGENIERO CONSTRUCTOR / EN BARCELONA, / FUNDIÓ / ESTA COLUMNA EN 8 TROZOS / BASA CUYO PESO ES ____ 32000 KOS. / 1ER TROZO DE FUSTE ____ 26000 " / 2º " ____ 25000 " / 3º " ___ 24000 " / 4º " ____ 24000 " / CAPITEL ___ 30000 " / TEMPLETE____ 14000 " / ESFERA Y ZÓCALO ____ 16000 " / ADORNOS DE BRONCE ___ 14000 " / PESO TOTAL ____ 205000 KOS / EMPEZADA EN MAYO 1887 / CONCLUIDA EN MARZO 1888
REFORÇ ESTRUCTURAL DEL / MONUMENT A COLON / INICIAT: 5.6.82 / FINALITZAT: 16.7.84 / DRS. ARQUITECTES: CARLES BUXADÉ / JOSEP M. CASANOVAS / JOAN MARGARIT / APARELLADOR: JOAN BOSCH / REALITZACIÓ: SAPIC / DRS. ENGINYERS/ INDUSTRIALS: FRANCESC ARTÚS / JERONI VILLANUEVA / FACULTATIU / DE MINES: LLUIS CASAFONT
Descripció: El monument a Cristòfor Colom és molt complex. Està format per diverses parts, en què se n’hi poden diferenciar tres de bàsiques: el basament, la columna i l’estàtua de Colom.
El basament del monument és la part més desenvolupada a nivell escultòric i narratiu. La zona més baixa és circular i té quatre escalinates que donen accés al monument i que estan flanquejades per dos lleons a banda i banda. La base del monument també té forma circular i s’hi alternen vuit relleus de bronze de la vida de Colom i vuit escuts tallats en pedra. Els relleus representen els següents episodis: Cristòfor Colom i el seu fill demanen pa i aigua a la porta del convent de Santa Maria de la Rábida (obra de Josep Tenas), Colom explica el seu projecte a fra Juan Pérez de Marchena i altres pares del convent (d’autor desconegut), Presentació de Colom a la cort dels Reis Catòlics a Còrdova (obra de Manuel Fuxà), Colom davant el Consell reunit al convent de Sant Esteve de Salamanca (obra de Pere Carbonell), Entrevista de Colom amb els Reis Catòlics a Santa Fe, on rep el seu suport (d’autor desconegut), Embarcament al port de Palos el 3 d’agost de 1492 (obra de Manuel Fuxà), Descobriment del Nou Món (d’autor desconegut) i Colom a Barcelona en retornant de l’expedició i oferint el Nou Món als Reis Catòlics (obra de Pere Carbonell). Els vuit escuts que s’intercalen entre els relleus són els de les ciutats que tenen a veure amb el descobriment i són tots obra de Lluís Ferreri: Huelva, Còrdova, Salamanca, Santa Fe, Palos de Moguer, Puerto Rico, Cuba i Barcelona.
Per sobre d’aquest basament, trobem una estructura en forma de creu que fa de suport de la columna. A la part exterior dels braços d’aquesta creu hi trobem quatre figures femenines que prenen la forma d’una matrona i que representen al•legories dels regnes d’Espanya. Hi trobem Catalunya (obra de Pere Carbonell), Aragó (obra de Josep Carcassó), Lleó (obra de Rafael Atché) i Castella (obra de Josep Gamot).
En l’espai que deixen lliures els braços d’aquesta creu que hem comentat, hi trobem quatre grups escultòrics que representen sengles personatges del descobriment. Hi ha Lluís de Santàngel (esbós de Josep Gamot i realització de Giovanni Passani), que finançà gran part del primer viatge; fra Bernat de Boïl, acompanyat d’un indígena de genolls (obra de Manuel Fuxà), eremita de Montserrat que l’acompanyà en el segon viatge; Jaume Ferrer de Blanes acompanyat d’un patge (obra de Francesc Pagès) i el capità Pere Bertran i de Margarit, vestit de capità i acompanyat d’un indígena (obra de Eduard B. Alentorn).
A banda i banda d’aquestes quatre escultures, adossats als braços de la creu que comentàvem abans, hi ha vuit medallons (dos acompanyant cadascuna de les escultures) de bronze que fan referència també a personatges clau del descobriment, identificats per la seva inscripció. Així doncs, hi trobem: Ferran el Catòlic (obra de Francesc Pagès), Isabel la Catòlica (obra d’Antoni Vilanova), Martín Alonso Pinzón (obra de Rossend Nobas), Vicente Pinzón (obra de Josep Llimona), fra Juan Pérez (obra d’Eduard B. Alentorn), fra Antonio de Marchena (obra de Pere Carbonell), el Marquès de Moya (obra de Manuel Fuxà) i la Marquesa de Moya (obra de Josep Carcassó).
La zona de transició entre el basament i la columna està formada per unes figures al·legòriques. Per damunt dels braços de la creu que dèiem abans, hi ha la proa d’una caravel·la acompanyada de dos grius que sostenen l’escut de Barcelona. Per darrere d’aquestes figures i fent transició ja amb la columna pròpiament hi ha quatre semiesferes davant les quals hi ha quatre gavines i a la part superior hi tenen quatre figures femenines alades que representen la fama de Colom.
A partir d’aquest punt hi ha la majestuosa columna de més de 23 metres i d’estil compost que s’alça fins al capitell. En el fust hi ha un medalló amb la inscripció BARCELONA / A / COLÓN i una àncora. El capitell és d’estil compost, amb les seves fulles d’acant i volutes, però s’han substituït part de les fulles d’acant per a situar-hi quatre figures femenines amb els braços estesos a l’alçada de les volutes que representen els quatre Continents. Per damunt del capitell hi ha un petit cos amb les quatre cares esculpides amb l’escut de Cristòfor Colom (obra de Lluís Ferreri) i damunt d’aquest petit cos hi ha una corona que abraça mitja esfera, que vol representar la meitat del món acabat de descobrir per Colom.
Corona tot el conjunt l’estàtua de bronze de Cristòfor Colom, realitzada per Rafael Atché, representat segons la iconografia tradicional: amb el cabell llarg, cobert amb un abric amb el coll de pell, amb vestit fins els genolls i mitges. La seva actitud ve reforçada per la carta de navegar que sosté amb la mà esquerra i amb la mà dreta assenyalant a l’horitzó, moment que vol representar el descobriment d’Amèrica.
Comentari: Es tracta d’una obra on es vol demostrar als visitants de l’Exposició Universal de 1888 la capacitat tècnica de la indústria catalana i també vol ser una atracció per la possibilitat d’accedir al cim en ascensor, quelcom ultra modern aleshores, i contemplar la ciutat. Commemorava anticipadament el quart centenari del descobriment d’Amèrica, quan encara Cuba i Puerto Rico eren d’Espanya i, per tant, té un rerefons colonial, alhora que reivindica el paper de catalans i d’un ciutadà de València d’origen aragonès en els viatges de Colom, contra la tesi de que havia estat una empresa únicament de la Corona de Castella («A Castilla y a León Nuevo Mundo dió Colón»), tesi que havia pretès justificar que Amèrica fos una possessió exclusivament castellana. Es tractava d’un regionalisme encara identificat amb l’imperi espanyol i amb el seu colonialisme. No es posava en dubte que Colom fos genovès i encara trigaria uns decennis a començar a circular la tesi de què Colom era català. La prova n’és la menció a la representació italiana i genovesa en la inauguració del monument tal com consta a les inscripcions. El monument a Colom fou durant molt de temps el símbol turístic i tòpic de Barcelona abans que la Sagrada Família li tragués la primacia en aquest aspecte. Totes les exposicions universals havien tingut el seu edifici o monument alhora emblemàtic i commemoratiu. Es tracta d’un monument de ferro amb un argument històric, a la manera acadèmica vuitcentista, que seguia el model clàssic romà narratiu de la Columna Trajana. Fou una obra colossal, que costà més d’un milió de pessetes de l’època. La subscripció popular arribà només a 165.000 pessetes, la resta va córrer a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona. L’Estat contribuí amb trenta tones de bronze de material de guerra inservible. És interessant el fet d’haver convidat a la inauguració del monument a una representació dels EEUU, una cortesia per a millorar unes relacions que empitjorarien amb la segona revolta cubana de 1895 fins arribar a la fulminant intervenció nord-americana de 1898.
Font: CATALÀ I ROCA, Pere; CATALÀ I ROCA, Àurea. 50 Monuments Barcelonins. Caixa d’Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1973.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
MICHONNEAU, Stéphane. Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites. Eumo, Vic 2002.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
