|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Pla de Palau
Tipus: Font esculturada
Autor:
Josep Anicet Santigosa i Vestraten
Francesc Daniel Molina i Casamajó
Faust Baratta i Rossi
|
| Esdeveniment local i espanyol |
|
Inauguració: 1856
Materials: Marbre
Dimensions: 968 x 1060 cm
Inscripció: Al monument: B. DE QUIRÓS / MARCHEIS / CAMPO SAGRADO / CIVITA BARCINO / A.D. MDCCCLVI
A la filiera de l’escut: DESPUÉS DE DIÓS LA CASA DE QUIRÓS
Descripció: A la base, un petit estany rodó rep l’aigua que surt de les boques de quatre cavalls marins, que representen els rius Ebre, Segre, Ter i Llobregat. Encaixades a uns contraforts que sobresurten, es troben les piques de quatre fonts que reben l’aigua de les boques de quatre caps de lleó, que surten entre quatre figures femenines sedents, que representen les quatre províncies catalanes, al peu del pilar hexagonal, que conté les armes i la divisa del llinatge del capità general de Catalunya, marqués de Campo Sagrado, de la casa asturiana de Quirós. Al damunt de tot, la figura de l’àngel efebus que representa el Geni Català amb una estrella a la mà i una palma a l’altra.
Comentari: Presentat el monument com un homenatge al capità general Bernardo de Quirós, marqués de Campo Sagrado, per haver disposat la primera urbanització del futur Passeig de Gràcia i la portada de les aigües de Montcada el 1826 a les fonts de Barcelona, és en realitat un monument a l’empenta de Catalunya, en plena revolució industrial, encara que amb un criteri artístic i tècnic poc modern pel moment i massa neoclàssic. El Pla de Palau era la major plaça de la ciutat, que estava enderrocant les muralles, just quan s’acabava el monument. Acordada la construcció de la font monumental el 1852 per l’Ajuntament de Barcelona, patí endarreriments conseqüència de la manca de diners del municipi, que causà la ruïna dels germans Baratta, italians encarregats d’importar el marbre i executar les escultures, encara que la del Geni Català s’atribueix a Santigosa, que ja havia intervingut en la columna a Galceran Marquet. Seguint l’exemple del papa Pius IX, que havia fet castrar les estàtues masculines del Vaticà, el bisbe de la diòcesi demanà, el 1856, que el Geni Català no anés completament nu, però l’Ajuntament no en feu cas, quan encara no havia estat liquidat el Bienni Progressista. Però, en imposar-se novament la reacció política dels moderats, el Geni Català fou castrat a cops de martell el 1857 i recoberta la seva nuesa per un tapall. Molt malmesa la figura quan acabà la guerra civil de 1936-1939, la seva restauració va ser confiada a Frederic Marés, que mantingué el tapall; aquest no desapareixeria fins als anys vuitanta, recuperant la figura el seus genitals a principis dels noranta del segle XX. El 1831 s’havia aixecat a la plaça de Palau el monument al rei Ferran VII, amb la seva figura al cap de munt, en plena contrarevolució absolutista. Però va ser destruït el 5 d’agost de 1835 per la revolta popular, el mateix dia que va ser assassinat el governador militar de Barcelona, el general Bassa, i cremada la fàbrica Bonaplata, pocs dies després de la crema de convents.
Font: GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.
|
