A Galceran Marquet

© Wikimedia Commons. Autor: Canaan. © Wikimedia Commons. © Wikimedia Commons. Autor: Enfo. Altres monuments propers a aquest

Municipi: Barcelona comarca: Barcelonès Situació: Plaça del Duc de Medinaceli Tipus: Escultura Autor: Josep Anicet Santigosa i Vestraten  Damià Campeny  Francesc Daniel Molina i Casamajó  Commemoració: Esdeveniment català Personalitat d'àmbit català Inauguració: 1851 Materials: Ferro, pedra Dimensions: 1321 x 790 cm Descripció: Una gran columna de ferro colat pintat s’alça sobre una base de pedra amb brolladors d’aigua que surten dels dofins damunt els quals quatre tritons fan sonar unes caragoles de mar a manera de trompetes. La columna està travessada per una galera amb l’escut de Barcelona i amb dos fanals als dos extrems. És obra de Josep Anicet Santigosa. La figura de Galceran Marquet, al damunt de tot de la columna, vol ser la d’un almirall amb capa, espasa i gest teatral de comandament. S’atribueix a Damià Campeny. L’arquitecte del conjunt fou Francesc Daniel. Comentari: A l’espai que deixà buit la destrucció del convent de Sant Francesc de resultes de la revolta de 1835, es decidí fer una plaça i el duc de Medinaceli cedí per aquest objecte un terreny adjunt, d’aquí ve el nom de la plaça. Amb aquest monument es volia demostrar les virtualitats del ferro colat que produïa la foneria de Valentí Esperó. Només al final de tot el procés es trobaren amb la necessitat de decidir la identitat de la figura que havia d’anar damunt la columna i s’escollí algú relacionat amb l’època d’expansió marítima medieval de Barcelona com Galceran Marquet, poc conegut i, segons comentaristes de l’època, inferior en mèrits a altres marins medievals. Els Marquet foren naviliers i comerciants que donaren a Catalunya tres vicealmiralls i a Barcelona diversos consellers. Podria ser un dels tres caps de l’armada de Barcelona en la guerra amb Gènova de 1331 o aquell que nomenà almirall el rei Joan I i s’hagué d’enfrontar pel càrrec amb Guerau de Palou el 1397 en temps del rei Martí l’Humà. En qualsevol cas és un monument a la potència marítima de la Barcelona medieval i senyala, a mitjans segle XIX, el pas del neoclassicisme al medievalisme romàntic. Font: GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985. SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986. DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.