PRESENTACIÓ | MAPA | CERCA | ESTUDIS | CRÈDITS | Contacte 

Font d'Hèrcules

© Wikimedia Commons. Autor: Jordiferrer.

Altres monuments propers a aquest

Municipi: Barcelona
comarca: Barcelonès
Situació: Passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega
Tipus: Font esculturada
Autor: Salvador Gurri 

Commemoració:
Esdeveniment local
Personalitat d'àmbit espanyol

Inauguració: 1802

Materials: Pedra, marbre
Dimensions: 764 cm

Descripció: Al peu de l’alt pedestal, la font té dos lleons amb una pota sobre la bola del món i uns petits dofins per la boca dels quals surt l’aigua. Dalt del pedestal hi ha la figura d’Hèrcules de 176 cm. I un medalló de marbre al pedestal amb les efigies del rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa, fet que, juntament amb les inscripcions, converteix el monument de tema mitològic i al·legòric a la manera neoclàssica, en un monument commemoratiu de la visita de la família reial a Barcelona el 1802.

Comentari: El capità general de Catalunya, el duc Agustí de Lancaster, feu obrir l’Esplanada, entre la Ciutadella i la ciutat, com a primer lloc de passeig dels barcelonins juntament amb el nou Jardí del General i s’hi aixecaren dues fonts, una desapareguda i l’altra, traslladada primer al costat del nou Palau de Belles Arts el 1888 i, més tard, el 1928, al lloc actual. Està consagrada a Hèrcules, mitològic fundador de Barcelona. La decisió d’iniciar les obres va ser motivada per la gran desocupació causada per la guerra amb Anglaterra, amb Espanya al costat de França el 1796. I així ho explicava antigament una làpida fa temps desapareguda. L’al·lusió als «pudientes» fa referència a la contribució a les obres per part de les classes més benestants com si es tractés d’una obra benèfica. Fins aleshores els monuments públics havien estat només de tema mitològic grecoromà o moral o religiós cristià, generalment decorant una font. A partir del segle XIX comencen els monuments que volen mantenir la memòria d’un personatge, d’un fet o d’un col·lectiu, els que alimenten la identitat local o nacional i que no decoren una font sinó que a l’inrevés, l’aigua complementa l’escultura. Continuaran havent-hi monuments de temes mitològics, al·legòrics i cristians, però els commemoratius anaren en augment. La font d’Hèrcules representa una transició entre els dos tipus de monument.


Font: SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986.
DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.

 

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oahistoric@iec.cat - Informació legal