Al Greco

©Institut d'Estudis Catalans Altres monuments propers a aquest

Municipi: Sitges comarca: Garraf Situació: Passeig de la Ribera Tipus: Escultura Autor: Josep Reynés i Gurguí  Commemoració: Personalitat estrangera reconeguda internacionalment Inauguració: 1898 Materials: Pedra, marbre, ceràmica Dimensions: 570 x 175 x 175 cm Inscripció: A / DOMENICO / THEOTOCOPULI / EL GRECO / 1548-1614 Descripció: Figura de cos sencer del Greco. Reynés s’inspirà en el suposat autoretrat del Greco en la pintura L’enterrament del comte d’Orgaz. L’obra de Reynés està marcada pel verisme anecdòtic, amb l’artista amb la paleta a una mà i el pinzell a l’altra. El pedestal, més alt que l’escultura, té dues franges de rajoles esmaltades amb dibuixos, a la part superior i a la inferior. El monument es troba dins d’un espai enjardinat. Comentari: Pocs artistes i historiadors valoraven a Domenikos Theotokopoulos (Creta, 1541-Toledo, 1614), el Greco, allunyat dels canons vigents, quan el descobrí Rusiñol al mateix temps que Regoyos, Zuloaga i pocs més. Adquirí a París dues obres del pintor cretenc: la Magdalena penitent i Les llàgrimes de Sant Pere i organitzà a Sitges, el 1894, una processó d’artistes i literats des de l’estació de tren fins al Cau Ferrat, que ja era un centre impulsor del modernisme. Per subscripció popular aconseguí Rusiñol que s’erigís un monument al Greco a Sitges. La primera pedra es col·locà l’agost de 1897 i s’inaugurà un any just després, coincidint amb la desfeta espanyola a Cuba i Filipines, motiu pel qual el discurs que pronuncià Rusiñol prengué un to regeneracionista i crític. Començà enaltint l’exemple dels sitgetans que glorificaven així un artista que encara no comptava amb cap monument a la seva memòria i que no pertanyia a la seva terra. Continuà dient que si tots els pobles imitessin aquell exemple no es faria esperar la regeneració necessària i acabà: «Visca el poble que ressuscita els morts a la vida de la glòria, visca els homes que fan viure la vida espiritual, és a dir: Visca Sitges i visca el Greco!». Àngel Ganivet escrigué al diari La Vanguardia: «Mas no deja de sorprender que un pueblo de 4000 habitantes haya reunido cerca de 2000 duros para erigir un monumento a un artista que nunca pasó por Sitges». No tenia en compte la gran influència de Rusiñol a Sitges. Font: COLL, Isabel. «El Penedès com a exemple de solucions de l'escultura monumental catalana al final del segle XIX i començament del segle XX». Miscel·lània Penedesenca, 1988. Parc escultòric de Sitges. Un museu al carrer. Recurs d'Internet.