A Pere Ribot

©Alexis Serrano Méndez ©Alexis Serrano Méndez Altres monuments propers a aquest

Municipi: Vilassar de Mar comarca: Maresme Situació: Plaça de l'Església (a les escales de l'església parroquial de Sant Joan de Vilassar) Tipus: Monòlit Autor: Enric Maass  Commemoració: Personalitat d'àmbit local i català Inauguració: 1999 Materials: Pedra, bronze Dimensions: 160 cm x 115 cm Inscripció: PERE RIBOT I SUNYER / (1908-1997) / FILL DE VILASSAR DE MAR / SACERDOT I POETA Descripció: Monòlit amb una escultura del cap de l’homenatjat i una placa amb la inscripció. Comentari: Inicialment, quan s’inaugurà, a la tardor de 1999, s’ubicà al bell mig del carrer de Mossèn Pere Ribot . Aleshores el cap de bronze estava situat sobre un bloc de basalt negre. Objecte de múltiples agressions vandàliques fruit de la seva desafortunada ubicació, un parell d’anys després de la seva inauguració es col·locà a les escales de la plaça de l’església. En el seu trasllat el bloc de basalt es va trencar i en la nova ubicació hom encastà el cap amb molt poc encert a un forat de l’estela que ara l’acull. Pere Ribot i Sunyer va néixer al carrer dels balcons el 21 de febrer de 1908. Estudià al Seminari de Barcelona i l’any 1933 fou ordenat prevere. Fou vicari de Cabrera de Mar, de Capellades i finalment de Sant Adrià de Besòs. L’any 1941 fou nomenat rector de Riells on hi residí fins a la seva mort l’any 1997. Entre la seva prolixa obra destaquen els títols següents: La Font del Desmai (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1926); Laetare (1935); Cento martiri (1937); En col·laboració amb J. Costa i Deu i Octavi Saltor; L'ombra dels tres (1945); Llengua de foc (1950) Primer premi de poesia Osa Menor; El pont de l'àguila (1951); Epifania (1952); Si el gra no mor... (1959); La pedra en la veu (1971) Premi Josep Carner; Llevat d'amor (1975); Cadolles de muntanya (1978); El crit del desert (1981); La Seu Adorant (1983); Nadal al Montseny (1985); El petit gran do (1987); A mitja veu (1988); Gresol Interior (1991); Intimitat (1992); La llum del corriol (1997). Fou un dels traductors al català del Salteri. Col·laborà amb l’Avui, Catalunya Cristiana i el Full Dominical de Girona. L’any 1963 la discogràfica Vergara edità un disc amb 16 poemes recitats pel propi autor. L’any 1975 Edicions Destino publicà El Montseny dins la col·lecció Imatge de Catalunya amb textos de Pere Ribot i amb fotografies de Ramon Camprubí. Per la seva activitat literària, rebé la Creu de Sant Jordi, el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona i el Premi El Montseny. Juntament amb el monument que comentem, al seu poble natal també hi ha un carrer i un institut dedicats all seu record. Font: BAS MACIÀ, Damià: Carrers i Gent de Vilassar de Mar. Qui és qui a la nomenclatura urbana. Printulibro 1997, p. 144-146. PLANAS, Xevi. «Pere Ribot, l'abat del Montseny». Revista de Girona, Núm. 151 (1992). GOÑI, Jordi. «Semblança de mossèn Pere Ribot i Sunyer». Quaderns de la Selva, Núm. 7 (1994). VÍCTOR GAY, J.. «Sacerdot i poeta, poeta i sacerdot». Revista de Girona, Núm. 184 (1997). RIBOT, Pere. «La geografia espiritual i sentimental de Girona». Revista de Girona, Núm. 128 (1988). Amb la col·laboració de: Alexis Serrano Méndez Damià de Bas Macià Maria Torrents Centre d’Estudis Vilassarencs