A Pau Casals

© Wikimedia Commons. Autor: Camille Hardy. © Wikimedia Commons. Autor: Enfo. Altres monuments propers a aquest

Municipi: Barcelona comarca: Barcelonès Situació: Avinguda de Pau Casals Tipus: Escultura Autor: Apel·les Fenosa i Florensa  Commemoració: Personalitat catalana reconeguda internacionalment Inauguració: 1982 Materials: Bronze Dimensions: 705 cm x 312 cm x 312 cm Inscripció: A PAU CASALS / EL VELL ARBRE VA CAURE / NO PELS ANYS. L'ABATIEN / DESTRALS DE CIMS, A PENES / BAIXOS GRAONS QUE DUEN / PER LABERINTS I CINGLES, / DE NAUFRAGIS A BOSCOS / AL MUR SENSE CAP PORTA / DE LA LLUM ON ET GUARDES, / IMPENSABLE BELLESA. / PERÒ MANS QUE CONEIXEN / TOT EL REPÒS DEL BRONZE / ENLAIRARAN PER SEMPRE / EN FLAMA L'HARMONIA / ELS FRÀGILS SONS ATESOS / PEL TREBALL NOBILÍSSIM / DE LENTS ESGUARDS MOLT SAVIS / LA FORTA DISCIPLINA / DEL TEMPS I DEL SILENCI / LLARGUES ARRELS DELS SOMNIS / D'UN GRAN COR IMMORTAL / SALVADOR ESPRIU Descripció: Realitzada el 1976 per Fenosa, l’escultura es basa en una teula romana en posició vertical amb una cara còncava dedicada a la música amb àngels que toquen instruments, mentre la cara convexa conté un poema d’elogi a Pau Casals, escrit per Salvador Espriu. La teula esdevé una flama que ens transporta com la música. Està considerada com la millor obra de l’escultor. Comentari: Pau Casals va ser un dels millors violoncel·listes del segle XX, a més de compositor i director. El Cant dels Ocells és la seva interpretació més popular, que ha esdevingut un cant a la pau i la llibertat. A Barcelona creà una orquestra el 1919. El 1922 va fer la seva primera aparició a Nova York i el 1926 creà l’Associació Obrera de Concerts. Rebutjà la invitació de tocar a Berlin sota el règim nazi. El 1939 es va haver d’exiliar a París i amb l’ocupació nazi es reclogué a Prada sense deixar de donar ajuda als seus compatriotes exiliats i tancats a camps de concentració. Després fou l’ànima dels festivals de Prada. El 1971 compongué l’himne de les Nacions Unides i fou aleshores quan pronuncià el seu famós discurs What is more, I am a Catalan. No volgué tornar a Catalunya mentre durés la dictadura franquista. Forma un conjunt dedicat al compositor, juntament amb l'escultura de Josep Viladomat, a la mateixa Avinguda de Pau Casals. Font: GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985. SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona. 1936-1986. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1989. DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.