|
©Museu de Granollers |
|
©Marina Vall·llosera Camps |
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Granollers
comarca: Vallès Oriental
Situació: Plaça de Sant Miquel
Tipus: Escultura
Autor:
Llucià González
Inauguració: 2001
Materials: Acer corten
Dimensions: 700 cm i 6 tones
Inscripció: Als promotors de la Fira de l'Ascensió:
Mariano Ganduxer,
Josep Llobet,
Josep Porcar i
Francesc Sagalés
i els altres col·laboradors
Granollers, abril de 2001
Descripció: Monument abstracte fet en acer corten. Està constituït per dues plaques rectangulars d'acer corten que es troben girades sobre si mateixes com de pont una d'elles i l'altra de mobilitat i agilitat, per tal de donar-li una sensació d'ascensió. En una de les cares hi ha gravada la inscripció.
Comentari: En plena postguerra i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès es fa realitat la primera Fira de l'Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l'antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. L'esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos amb el seu bestiar acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació.
No és fins l'any 1944 que la Fira esdevé provincial i la major participació obliga a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així passen els anys fins a la introducció d'una incipient exposició industrial que es realitza l'any 1950, però és al 1954 quan es marca l'inici d'una nova etapa a la Fira de l'Ascensió. L'Ajuntament es fa càrrec de l'organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar, es decideix llavors allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l'agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders.
La fira dels anys 60 reflecteix l'expansió econòmica en general i la del sector de l'automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d'expositors. Aquesta situació s'inverteix en els anys 70, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim i l'inici de la transició al retorn de la democràcia. Granollers es queda pràcticament sense Fira; o pitjor encara: el dia de l'Ascensió passa a no ser festiu en el calendari laboral. El 1979 però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l'Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, això sí, en precàries condicions.
No és fins al 1985 que la Fira i Festes de l'Ascensió retornen amb força després d'un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l'Ajuntament, que va permetre crear la Comissió de la Fira. Es vol fer de la Fira el marc adequat on es doni sortida a les iniciatives esmerçades a superar la crisi econòmica iniciada a principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries però, cada vegada més, són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d'aquests sectors en l'economia granollerina.
Font: La Fira de l'Ascenció a la web de Turisme de l'Ajuntament de Granollers
VALL·LLOSERA CAMPS, Marina. L'escultura urbana a Granollers des de principis del segle XX fins a l'actualitat.. Treball inèdit de Batxillerat. 2004.
Amb la col·laboració de: Museu de Granollers
Marina Vall·llosera Camps
|
