|
©Museu de Granollers |
|
©Museu de Granollers |
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Granollers
comarca: Vallès Oriental
Situació: Cementiri municipal (veure comentari)
Tipus: Escultura
Autor:
Vicent Navarro Romero
|
Esdeveniment local i espanyol |
|
Inauguració: 1929
Materials: Pedra, marbre Dimensions: 700 cm
Inscripció: Llistat dels noms dels fills de Granollers i de les rodalies morts a la Guerra del Marroc.
Descripció: Originàriament es tractava d’un grup escultòric que es desenvolupava en tres alçades sobre pòdium de dos graons. El cos de la base, un paral·lelepípede de pedra, presentava el text al·lusiu al fet històric que commemorava. A sobre d’aquest, un segon cos, amb baixrelleus al·legòrics als caiguts (actualment desaparegut), estava flanquejat per dues figures femenines d’estil clàssic, i, finalment, el tercer i últim cos, presentava una niké que semblava plorar la desgràcia dels morts, amb els braços en alt. Tenia, per tant, forma de piràmide esglaonada de 7 metres d'alçada, estava coronat per un grup escultòric amb una Victòria alada de marbre acompanyada de la Immortalitat i la Pàtria en pedra calcària de Montjuïc. Avui es conserva bona part de la Victòria alada a l'interior de l'entrada del Cementiri Municipal. Es conserven, també fragmentats, en uns magatzems municipals, en una de les naus de la fàbrica Roca Umbert, els altres grups escultòrics.
Comentari: Originàriament estava situada al centre de l’antiga plaça d’Àngel Guimerà (actual plaça de la Corona). Actualment els fragments de la Victòria alada estan remuntats a la banda dreta de la paret interior de l'entrada del Cementiri municipal. La resta dels fragments dels grups escultòrics en magatzems municipals.
Al programa de Festa Major del 1929 es va publicar la maqueta del monument als soldats morts a l’Àfrica. Aquest monument va ser erigit en commemoració dels soldats que van caure a la guerra d'Àfrica. Es va col·locar originàriament a la plaça de la Corona, i al moment de la seva inauguració diu la veu popular que el bisbe de Barcelona es va negar a beneir-lo, doncs la Victòria alada que es el centre del grup escultòric era una dona nua. Aquest monument va ser inaugurat pel Rei Alfons XIII i les infantes, i es va fer festa grossa a Granollers. Van dinar a la fonda Europa, on van ser servits amb vaixella de Llemotges, cobert d’or i copes de cristall de Baccarat, amb l’escut reial gravat. En temps de guerra aquest monument va ser destruït. L'escultura va passar a la casa Molina (seu del Museu) i quan aquesta es va enderrocar es va portar a la sala Tarafa. En el 1943 es fa un nou disseny de remodelació de la plaça, amb una gran plataforma d’escalinata i una creu gegantina, que es dedica a "los Caídos por Dios y por España". Després de la mort de Franco la plaça torna a ser travessada pel carrer, a fi de donar més agilitat als cotxes, més nombrosos cada dia, i la creu queda instal·lada al tros de plaça enfront del quiosc. Uns anys més tard l’alcalde Ballús la va fer treure, doncs segons ell: "les creus al cementiri".
Font: CRUZ I CORRAL, Francesc. La Festa Major. Granollers, 1857-1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers, 1993.
VALL·LLOSERA CAMPS, Marina. L'escultura urbana a Granollers des de principis del segle XX fins a l'actualitat.. Treball inèdit de Batxillerat. 2004.
Amb la col·laboració de: Museu de Granollers
Marina Vall·llosera Camps
|