|
©Institut d'Estudis Catalans |
|
©Institut d'Estudis Catalans |
|
©Institut d'Estudis Catalans |
|
©Institut d'Estudis Catalans |
|
©Institut d'Estudis Catalans |
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Sant Boi de Llobregat
comarca: Baix Llobregat
Situació: Plaça de Mercè Rodoreda
Tipus: Conjunt
Autor:
Francesca Ahufinger Quifer
José Antonio Alonso Fernández
Fernando Castillo Romero
Pedro Font
Jesús García
Josefa Hernández Rodríguez
Artur Jiménez
Glòria López Llebot
Héctor Marquez
Manuel Morales
José Muñoz Martín
Alejandro Raya Hinojosa
Carmen Ríos Vázquez
Joan Sales
Inauguració: 2002
Materials: Acer inoxidable, ferro, esmalt, pedra, vidre Dimensions: Diverses
Descripció: Aquest conjunt monumental està format per 13 peces escultòriques que evoquen el patiment en els camps de concentració nazis. La peça principal és una plataforma giratòria central, obra d’Alejandro Raya, de forma circular i una mica elevada en el centre, sobre la qual hi ha ubicades altres peces del conjunt.
Damunt aquesta plataforma hi ha onze petjades de diferents colors, amb dates i números, obra de Pedro Font, que porta per títol La senda de la humanitat i que vol representar la petjada que ha deixat l’Holocaust. També hi ha l’obra de José Muñoz, titulada La gàbia, que consisteix en un cercle metàl·lic dividit en dues parts, una de més gran i una de més petita. La part més gran, amb pedres d’origen volcànic, representa els morts en l’extermini, mentre que la part petita, amb grava, els supervivents. Al voltant de tota la circumferència de la plataforma i disposades de manera equidistant hi ha 24 plaques amb dibuixos gravats, obra de José Alonso i Glòria López titulada El rellotge, que representa les 24 hores d’un dia d’un presoner d’un camp de concentració. Al contorn de la plataforma, hi ha l’obra Símbols d’Artur Jiménez, que consisteix en 8 peces que representen els símbols identificatius que duien els presoners segons el motiu pel qual estaven presos (jueu, comunista, homosexual, gitano...).
A la part superior de la plataforma també hi trobem un fragment de via de tren i una finestra de submarí a través de la qual es veu un mapa del món, obra de Jesús García titulada El final, que representen el viatge cap a un món millor, un cop acabat el conflicte.
Les dues últimes peces que hi ha damunt de la plataforma, Marioneta de Manuel Morales i Cadira amb pedals d'Héctor Márquez, volen representar l’absurditat dels conflictes. La primera, és una titella que està unida a l’eix de la plataforma per un tub amb forma de U invertida, i la segona, és una cadira amb uns pedals el moviment dels quals no duu enlloc.
Al voltant de la plataforma hi ha la resta de peces. La primera, és el Tamboret de Mauthausen, de Carmen Rios, un tamboret quadrat amb una pota a tres dels quatre vèrtexs i la paraula Mauthausen formada a partir de les lletres disposades aleatòriament. Trobem també l’obra Reflexió, de Joan Sales, una gran superfície rectangular que representa un mirall i en el qual s’hi reflecteix el vianant. En el panell d’informació del monument hi ha la peça Ull de Judes, de Francesca Ahufinger, un petit cercle de ferro i vidre, amb la inscripció MAUTHAUSEN, tot al voltant, que representa el forat que hi havia a les portes de les cambres de gas per tal de mirar a l’interior. L’escultura Cub, de Josefa Hernández, és un cub en què en quatre de les cares visibles hi ha una de les xifres de l’any 1930 i en la cinquena les mans d’uns nens. Evoca el passat immediat a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. L’última de les peces és un quadre fixat a terra a l’interior del qual hi ha una figura de paper protegida per un vidre. Es titula Fragilitat i és obra de Fernando Castillo.
Molt a prop hi ha una placa commemorativa amb una cita de Neus Català i una dedicatòria als santboiants morts als camps de concentració Mathausen i Gusen, subcamp de l’anterior.
Comentari: Aquest conjunt escultòric fou el guanyador d’entre els diversos presentats per tal de fer un homenatge a l’Amical Mauthausen i als santboians morts al subcamp de Gusen.
El títol de l’obra Tio Vivo s’escollí perquè el gir constant representa el pas del temps, l’espai físic on tot neix i es regenera. Els artistes van procurar conjugar els diferents estils per tal de fer una obra unitària.
Font:
Guia d'art públic urbà de Sant Boi. Recurs d'Internet.
|