|
Altres monuments propers a aquest
|
Municipi: Borges Blanques, les
comarca: Garrigues
Situació: Passeig del Terrall
Tipus: Conjunt
Inauguració: No consta
Materials: Pedra, fusta, metall
Dimensions: 500 x 1000 cm
Inscripció: Al monòlit: Al Pagès / de les / Garrigues
A la base de la premsa: PREMSA DE BARRA PER FER OLI / SEGLE XVII
Descripció: Es tracta d’una antiga premsa de barra feta de fusta per produir oli d’oliva amb un monòlit de pedra al davant dedicat al pagès de les Garrigues, el qual compta amb l’escut de la localitat fet de ferro. El monòlit té de mides 165 x 75 x 60 centímetres.
Aquest tipus de premsa és l’evolució de les premses de palanca i les de palanca i caragol. Els models més antics que es conserven a Espanya corresponen al segle XVII i se les anomena premses «àrabs» o «romanes». A Catalunya, també s’anomena «seixantè» i «giny». Les més documentades són les de biga i lliura, les quals es composen de dos pilars bessons de pedra (verges, cuixes o arbores); els extrems inferiors (pedicis) dels quals descansen sobre una gran llosa plana de pedra (forum), mentre que sobre els extrems superiors.
S’hi recolza un paral·lelepípede de pedra que constitueix la base de la torre de contrapès. En el receptacle format per aquests quatre blocs de pedra s’insereix l’extremitat (lingula) de la premsa de biga (prelum). Les verges o cuixes (arbores), en el lateral, tenen una obertura longitudinal en el centre (foraminas), on es fixaven unes traves (fibulaes) per regular l’alçada de la palanca (la biga) i assolir d’aquesta manera una pressió més uniforme de tota la premsa. Amb la mateixa finalitat -igualar la pressió- a l’alçada de la part de la biga que anava a exercir la pressió sobre els esportins o cofins, aquella es reforçava amb una peça quadrangular de fusta anomenada «barret» o «marrà». La longitud de la biga en aquest tipus de premses oscil·lava entre els 11 i els 18 m (mesurada entre les verges i la lliura), tenia una secció rectangular i estava formada per dos o més bigues. La càrrega d’esportins es dipositava sobre una base de pedra quadrangular anomenada cassola (regaifa), amb un retall circular vorejat per un canal que acaba en un regueró, per on corria l’oli que sortia dels cofins plens d’olives.
Comentari: És un monument en honor al pagès de les Garrigues i a la seva producció d’oli d’oliva, que identifica la comarca econòmicament. A les Garrigues, el conreu de l'olivera data de l'època de dominació romana, però no va ser fins al segle XVIII, amb la introducció i l'impuls que el duc de Medinaceli va fer de l'oliva arbequina, importada de Palestina, quan l'oli d'aquestes terres agafà gran volada. Cap al 1880 a les Borges Blanques hi havia 10 molins d'oli, amb 27 premses, entre els quals el molí de la Vila, d'origen medieval. Al 1890, els tortosins que s’establiren a les Borges van començar a comprar olives fresques de la comarca i hi van instal·lar les primeres premses hidràuliques i de racó, cosa que estimulà els propietaris locals. El perfeccionament en la mòlta va duplicar el valor del producte i, a partir de 1901, quan una casa borgenca posà sucursal a Marsella, l'oli de les Borges es va acreditar als mercats oleícoles de França i Itàlia, i aviat arribaren compradors d'aquests països.
Font: Secció de Cultura de l’Ajuntament de les Borges Blanques
Centre d'Estudis de les Garrigues
Amb la col·laboració de: Montse Esteller
Lis Solé
|
