L’Àngel (a Jacint Verdaguer)

©Imatge extreta de: BORRELL I SABATER, Miquel. Les terres gironines. Escultures a la via pública. Diputació de Girona, 2006. Altres monuments propers a aquest

Municipi: Lloret de Mar comarca: Selva Situació: Camí de Sant Pere del Bosc Tipus: Escultura Autor: Eusebi Arnau i Mascort  Enric Monserdà i Vidal  Joan Pujol  Frederic Bechini  Commemoració: Personalitat catalana reconeguda internacionalment Inauguració: 1904 Materials: Pedra, metall Dimensions: 940 cm Inscripció: MARIA AL CEL GUIA / PER CAMÍ DE FLORS; / ANEMHI, CORREMHI, / CANTANT SOS AMORS. / CINTO VERDAGUER PBRE. DE LA FE MARTYR SAGRAT / A LA TERRA CATALANA / DEULI PAU Y LLIBERTAT / JAUME COLLELL PBRE. SANT PATRÓ DE ESTA ENCONTRADA / BENEHIUNOS LLARS Y FRUYTS / Y AL CEL DONAUNOS ENTRADA. / DOLORS MONSERDÀ DE MACIÀ Descripció: Damunt un alt pedestal hi ha un àngel de pedra amb una estrella de metall a la mà dreta alçada i les ales també de metall. Al pedestal, en alt relleu, la Mare de Déu de Gràcia i el medalló amb el rostre de Jacint Verdaguer, el seu glosador. Als altres costats del pedestal, Sant Pere i Sant Jordi amb el medalló del donant. Comentari: El monument conté el primer homenatge escultòric al poeta nacional Jacint Verdaguer, mort el 1902. Enric Monserdà en féu el disseny, Eusebi Arnau fou l’autor del model, Joan Pujol s’encarregà de la decoració i Frederic Bechini, de la realització en pedra. El promotor de l’obra, Nicolau Font (1830-1908), va ser un indià enriquit a Cuba, on obtingué el títol de compte de Jaruco. Adquirí durant la desamortització la finca de Sant Pere del Bosc, que havia estat fins el 1694 un monestir benedictí i després una ermita-santuari conservat per la confraria de pescadors de Lloret. El germà de Nicolau Font, alcalde de Lloret, s’encarregà de la compra i s’evità que la finca fos malmesa. Font féu aixecar la mansió i l’església, obra de Josep Puig i Cadafalch. Les obres finalitzaren el 1898. La finca fou visitada per personalitats com Jacint Verdaguer i Francesc Cambó. Després de la mort de Nicolau Font, els seus nebots i hereus Agustí i Pius Cabanes i Font li aixecaren un monument el 1911 i edificaren l’asil, situat al costat del santuari que funcionà com a tal des del 1922 al 1977, quan es produí el seu trasllat al nou asil de Lloret. Ara està dedicat a restaurant i hotel. Font: BORRELL I SABATER, Miquel. Les terres gironines. Escultures a la via pública. Diputació de Girona, Girona 2006.